Un país con tu nombre de Alejandro Palomas

 Començaré donant les gràcies a aquest espai. 

Gràcies "Tap de boli" per fer de "calaix memòria" dels llibres que llegeixo. 

Ahir parlava amb la meva amiga Ma Pau que també està llegint la novel·la de Alejandro Palomas. Parlàvem dels llibres que hem llegit d’ell: “la Mare “ i “Amor”. Però no recordaven cap dels detalls que ens havien fet gaudir l’escriptura del Palomas. Podíem parlar de les sensacions que ens va deixar però no del contingut. Recordàvem que estavem davant un escriptor que explica  la quotidianitat amb una sensibilitat i amb una bellesa extraordinària però no venien al cap els detalls.

Per això "Tap de boli" farà aquesta funció de calaix de memòria. Aquí podré venir a obrir un calaix per reviure junt les sensacions, els detalls dels llibres llegits. Per tant aviso: El que ve ara està ple de spoilers. Decideix si vols continuar llegint o vols parar de llegir. No vull espatllar a ningú una bona lectura com aquesta. Començo a omplir el meu calaix de la memòria. 

“Un país con tu nombre” és una història de pocs personatges. Els principals són Jon un cuidador d’elefants i Edith una vídua que viu a la mateixa aldea que ell. Són personatges nous vestits per aquestes pàgines. Curiosament els  protagonistes de Alejandro es repeteixen a les tres novel·les anteriors: “El hijo”, “La madre” i “Amor”.

Un canvi al penell del campanar del poble o viuen Jon i Edith portarà canvis importants a les seves vides. El gir els fa girar. La bondat dels personatges te’ls fa estimar. Són humans, molt humans una humanitat que entendreix el cor. Hi ha situacions super tendres enumero algunes: 

        👉 Jon explica que quequeja des de petit, quan el seu pare va morir,  va ser aleshores quan el seu nom va passar de Jonás a Jon. 

        👉Jon ens diu el que fa quan arriba el seu pare de l’hospital. Ell és un nen al que ningú li ha explicat la realitat del que passa i amb tota la candidesa s’estira en silenci al costat del pare al llit.

        👉Jon és un nen que pateix bulling per part dels companys d'escola.

        👉Jon ens explica la seva relació amb l’elefanta que cuida. Com li fa mal el buit que ella li està fent els últims dies.

       👉 Edith enyora la seva dona Andrea que va morir fa uns anys, però ella la manté molt present en el seu dia a dia. 

        👉Edith parla amb la seva filla Violeta per telèfon, de la relació difícil que han tingut per decisions de la seva vida (la separació del pare, marxar a viure al camp quan ella era adolescent) i de les que fins ara no s’han decidir a parlar. Una conversa valenta i deliciosa.

        👉Com Violeta li diu a la seva mare que accepta venir a la casa nova si canvia el color del rètol que li ha ensenyat per la videotrucada.

Em vaig emocionar molt durant la primera lectura i ara acabat el llibre he rellegit els moments que he assenyalat. La intimitat de les paraules m'ha portat. Necessitava penetrar en elles un cop acabada la lectura.

La mort, les relacions familiars, l’amistat, els somnis i les il·lusions que donen sentit a la vida són els temes del llibre. Edith i Jon amb la força que els hi dona l’amistat es situen davant d’un gran canvi. 

A la meva edat és un bon mirall observar com una dona de setanta i "pico" anys i un home amb seixanta es plantegen canvis importants a la seva vida per aconseguir un somni. Un bosc. Fins i tot, jo diria, que és necessari. A certes edats les il·lusions emprenedores són difícils de digerir. Està bé col·locar-se davant del moment que viuen Edith i Jon a "Un país con tu nombre". Agraeixo l'oportunitat.

Una gran història plena de sensibilitat i explicades per la ploma d’una persona que segurament sap molt bé com posar-se a la pell dels altres per explicar d'una forma tan creïbles, tan de veritat,  les coses que senten.

Unes imatges de Alejandro Palomas