Tap de boli

  Con “Historias de mujeres casadas” Cristina Campos consiguió ser finalista del Premio Planeta 2022. Llegue a este libro porque había leído de Cristina Campos “Pan de limón con semillas de amapola” y me había encantado la historia y la forma de narrarla.  "Historias de mujeres casadas" es una novela en que tres amigas casadas que comparten trabajo nos muestran su relación de amistad hablando del sexo y del amor .  La escritora explica a través de sus protagonistas como las mujeres viven la sexualidad, dejando en evidencia los tabús que todos conocemos y que, aunque parezca mentira todavía existen. En su narrativa no omite ni puntos, ni comas, las amigas se narran todos los secretos relacionados con su sexualidad . Con naturalidad, sin grandes planteamientos, con bastante humor y con una trama de mucha acción. Parece que ha querido dar a Gabriela el papel de protagonista principal, será ella que después de largos tratamientos de fertilidad ha conseguido tener el deseado...

  Hamnet de Maggie O'Farrell  Enguany he llegit coses que m’han agradat força, però ara sé que Hamnet serà dels llibres que no em cansaré de recomanar durant un temps. És dels que han vingut per quedar-se amb mi, entre els grans que he llegit a la meva vida. Segur que amb el temps perdré el detall de la història, en canvi em quedarà l’empremta de la sensació, del plaer que m’ha produït la seva lectura. Un llibre on cal avisar que caldrà superar les vint primeres pàgines, un cop això, bé per quedar-se i anar entrant de mica en mica.  Quan acabes captant l’essència de la protagonista, l’Agnès , la novel·la entra molt endins, ja no la pots deixar anar.  Agnès és la dona de W Shakespeare, el qual té un paper rellevant a la història com un coprotagonista més, però que mai és anomenat com a l’escriptor. Intencionadament no és vol donar protagonisme al seu paper dins la literatura universal. Durant tota la novel·la se li anomena com “el marit ”, li diuen també “ el fill de...

  “Nosaltres, després” és una novel·la que tenia moltes ganes de llegir. És la novel·la escrita per una dona valenta. Silvia la tenia mig escrita quan li van diagnosticar un càncer de pit i la va deixar a mitges. Quan es va recuperar va tornar amb ella. Silvia ens explica en aquesta entrevista que va tenir molt dubtes en continuar-la. Menys mal que ho va fer. Gràcies Silvia, estic molt contenta que puguis tornar a escriure. De nou una història de família i d’amics com només ella sap fer-ho. Una història on l’amistat i l’amor són els protagonistes amb un paper molt important del perdó com element cabdal per donar felicitat. Silvia no parla de perdó parla de reconciliació. Explica que el perdó l’assimila a escola de monges. La paraula penso que en aquest cas deixa d’importar. A mi m’ha semblat que la sensació que porta als protagonistes a fer-ho es la mateixa que es pot sentir perdonant o reconciliant-te amb algú.  Si t’agrada com escriu Silvia Soler, a mi m’agrada, aquest l...