Tap de boli

  Ramon Gener és músic, baríton, escriptor i un conegut i apassionat divulgador musical. Gaudeixo quan l’escolto per la forma en com ens fa arribar les característiques d’una peça musical adornant-la si cal amb algunes curiositats que la poden fer propera i divertida als que no són molt entesos. Per tot això tenia clar que llegir “ Història d'un piano ” seria una grata experiència.  Ramon Gener va comprar un malmès piano al carrer Santa Tecla (curiós nom de carrer). Durant la restauració va descobrir unes inscripcions junt amb el número de sèrie 31887 del piano. Aquest número identifica l’origen de l’instrument. Va saber doncs que el seu Grotrian-Steinweg va ser construït a Brunsvic (Alemanya) l’any 1915. Això despertà la seva curiositat i inicià la investigació seguint el periple viscut pel piano fins a arribar al barri de Gràcia on va ser adquirit per ell. Amb la base documental adquirida, Ramon Gener ha escrit una meravellosa novel·la on la màgia de la música està present pe

Una historia a la que me costó entrar, aunque después he agradecido persistir en su lectura. Porque he disfrutado leer como Hélène Gestern consigue ponerle palabras a las sensaciones a las que puede llevarte el escuchar o interpretar una obra musical en "555" . Mi dificultad inicial fue captar que la historia se explicada desde las seis voces de personajes diferentes. Hélène va explicando la trama desde esos seis personajes repitiendo todas aquellas escenas que han compartido.  El misterio de una antigua partitura de Scarlatti hallada por un ebanista en el forro del estuche de un violonchelo pone en acción a personajes de diferentes ámbitos musicales. Poco a poco fui distinguiendo al ebanista que encuentra el manuscrito, al lutier, que aunque siendo un gran profesional sufre problemas económicos, a un rico y codicioso coleccionista que desea la pieza hallada, la famosa concertista especializada en interpretar las sonatas de Scarlatti, y al musicólogo estudioso del mismo. Un

  Obrir un llibre és un viatge .  En un estiu on no he pogut escollir el lloc que volia visitar no ha estat malament escollir llegir aquest llibre. “El afinador de pianos” de Daniel Manson et porta fins a la Birmania de l’època victoriana i a més t'acompanya la banda sonora d’un piano Erard.  “ El afinador de pianos ” de Daniel Manson   és un llibre prestat. Marcel, el meu fill gran, va adquirir aquest llibre per un euro a una llibreria de Vell, li agrada allò de donar una segona vida als objectes. A mi aquestes botigues m’agraden com a museu de llibres, com a homenatge a allò que algú ha tingut entre les mans i ha llegit. Quan entro en una d’elles em passejo entre històries però poques vegades surto amb un llibre a les mans.  El llibre de Daniel Manson va passar per davant de tota la llista de pendents per llegir. El que vaig recollir a la sinopsi de “El afinador de pianos” em va encuriosir, tant com la biografia de l’escriptor. Ell és un biòleg especialitzat en malalties tropical