La llum del far d' Àngels Olivera

Hola, mare! He arribat fins a la punta de l’illa. Encara hi ha llum del dia, aviat el sol deixarà de manar al cel per abraçar l’horitzó. Davant meu l’imponent far, mandrosament apagat encara, amb ganes de deixar-se veure. Des d’aquí dalt, res m’impedeix observar el mar que m’envolta. Bufa el vent omplint de sal el meu pit i tapant la cara amb uns cabells que no paren quiets. Des de ben joveneta he sentit atracció pels fars. El plaer d’arribar fins a un far per observar el fi de la terra i l’inici del mar. Tinc la sensació de trobar-me en espai casa, un espai que és familiar per a mi. Quan reflexiono sobre la imatge que em retorno un far m’adono que sempre he viscut al límit de tot, curiosament em sento bé. Caminar a la vora dels precipicis és una de les meves addicions. No ho sé, però és aquí on vull escriure’t el meu comiat, és el lloc escollit per escriure’t mare. Perquè tu que has estat sempre el far de la meva vida. Ja és hora que et faci arribar el meu agraïment. Mai n...