Tap de boli

  La Sílvia escriu amb paraules gens rebuscades component una narrativa agradable, plaent, senzilla per fer-la propera. “Estimada Gris” de la Sílvia Soler també ha estat això.  Durant la lectura m’ha xocat molt la protagonista, Gris. Una dona mexicana en un moment de crisi , de canvi, es queda a l’atur amb quaranta anys, divorciada recentment, acaba de morir el seu pare. Es planteja que necessita marxar, i per això decideix viatjar a Catalunya amb la intenció d’apropar-se a les arrels catalanes del seu avi. Un home de qui sap molt poc i que de cop i volta s'ha fet molt present a la seva vida. Gris fa el camí de l’exili del seu avi a la inversa. Viatja des de Puebla (Méxic) fins a Figueres Trobant-se i coneixent la poca família viva de l’avi amb la que encara pot contactar. Aquest fet està adornat per la cerca de l’autoria de les roses d’ un xal de seda propietat de la família que semblen pintades per Salvador Dalí quan era jove. Això despertarà l’interès de la Gris historia...

  “Nosaltres, després” és una novel·la que tenia moltes ganes de llegir. És la novel·la escrita per una dona valenta. Silvia la tenia mig escrita quan li van diagnosticar un càncer de pit i la va deixar a mitges. Quan es va recuperar va tornar amb ella. Silvia ens explica en aquesta entrevista que va tenir molt dubtes en continuar-la. Menys mal que ho va fer. Gràcies Silvia, estic molt contenta que puguis tornar a escriure. De nou una història de família i d’amics com només ella sap fer-ho. Una història on l’amistat i l’amor són els protagonistes amb un paper molt important del perdó com element cabdal per donar felicitat. Silvia no parla de perdó parla de reconciliació. Explica que el perdó l’assimila a escola de monges. La paraula penso que en aquest cas deixa d’importar. A mi m’ha semblat que la sensació que porta als protagonistes a fer-ho es la mateixa que es pot sentir perdonant o reconciliant-te amb algú.  Si t’agrada com escriu Silvia Soler, a mi m’agrada, aquest l...