Tap de boli

  Sagitario de Natalia Ginzburg . És una història que em va arribar a través d’una ressenya que em va encuriosir i ha estat una gran elecció. He descobert una escriptora que m’ha captivat. A partir d’ara passa a ser d’aquelles que guardo per moments que vull assegurar-me que allò que llegeixo m’arribarà ben endins. He llegit que les seves novel·les habitualment tenen com a protagonistes les dones i que intenta donar veu bàsicament als seus sentiments, les seves lluites i les cuites familiars. La vida de Natàlia no ha estat fàcil. Per l'època que li va tocar viure (2a Guerra Mundial), pels seus orígens (jueus) i per la seva vocació escriptora, en una època on acceptar a una dona escriptora encara era un repte complicat. El llenguatge utilitzat desborda proximitat i naturalitat . La sensació que he tingut al llegir aquest llibre es com seure amb una amiga que comença a explicar-te la vida de la seva mare. Ho fa amb senzillesa, amb molt de detall i d’una forma tan atractiva que et ma

  Laura Anguera  sempre havia volgut ser escriptora però la vida abans d’escriure la va portar a ser una advocada d’èxit.  Ben situada en el món laboral va oblidar dedicar-se a l’escriptura. Però un dia va arribar la seva oportunitat, com de vegades sol fer, en el format de crisi. Laura es va quedar sense feina, aleshores va utilitzar el temps de l’aturada forçosa per escriure la seva primera novel·la “Boom” (2012). On tractava precisament sobre allò que l’havia deixat sense feina “el boom immobiliari”.  Uns anys després va ser la pandèmia del 2020 qui li va donar el temps per escriure la segona novel·la: “Nadie me habló de tí” (2022). Tant en una com a l’altra ha utilitzat trets autobiogràfics personals i professionals. ©Xavier Torres-Bacchetta Esperem no necessiti d’un altre fet que ens sacsegi a tots per posar-se a escriure.   En “Nadie me habló de ti” la protagonista és Carolina una advocada d’un bufet important a Barcelona, divorciada i amb una filla adolescent amb qui viu en u

  “Las lealtades” una novela breve de Delphine de Viga n, una novela repartida entre cuatro personajes, dos mujeres y dos adolescentes, atrapados por el sentimiento de lealtad. La lealtad familiar es un pacto casi genético, un sentido del deber con kilos de silencios en el que viven Theo, Helene, Mathis y Cecile . Un libro que me ha recordado “Las gratitudes” de la misma autora. Con ese lenguaje sencillo, bello sin necesidad de mucha floritura para conseguirlo. Duele cuando lees la vida de un adolescente como Theo. Las historias de niños no felices me golpean. Es como si la piel se hiciera más sensible, como si perdiera alguna capa protectora parece que aquello que le ocurre al niño-personaje penetre más hondo por mi piel.  Theo es un niño de 12 años que bebe alcohol (whisky, vodka) para adormecer el dolor y acercarse a la muerte. Acompañado por Mathis, amigo del instituto, que huyendo de su propia soledad bebe junto a él. Observado por Helene, la profesora del instituto, una mujer c

 Començaré donant les gràcies a aquest espai.  Gràcies "Tap de boli" per fer de "calaix memòria" dels llibres que llegeixo.  Ahir parlava amb la meva amiga Ma Pau que també està llegint la novel·la de Alejandro Palomas . Parlàvem dels llibres que hem llegit d’ell: “la Mare “ i “ Amor ”. Però no recordaven cap dels detalls que ens havien fet gaudir l’escriptura del Palomas. Podíem parlar de les sensacions que ens va deixar però no del contingut. Recordàvem que estavem davant un escriptor que explica  la quotidianitat amb una sensibilitat i amb una bellesa extraordinària però no venien al cap els detalls. Per això " Tap de boli" farà aquesta funció de calaix de memòria . Aquí podré venir a obrir un calaix per reviure junt les sensacions, els detalls dels llibres llegits. Per tant aviso: El que ve ara està ple de spoilers. Decideix si vols continuar llegint o vols parar de llegir. No vull espatllar a ningú una bona lectura com aquesta. Començo a omplir el