Estimada Gris de Sílvia Soler

La Sílvia escriu amb paraules gens rebuscades component una narrativa agradable, plaent, senzilla per fer-la propera. “Estimada Gris” de la Sílvia Soler també ha estat això. Durant la lectura m’ha xocat molt la protagonista, Gris. Una dona mexicana en un moment de crisi , de canvi, es queda a l’atur amb quaranta anys, divorciada recentment, acaba de morir el seu pare. Es planteja que necessita marxar, i per això decideix viatjar a Catalunya amb la intenció d’apropar-se a les arrels catalanes del seu avi. Un home de qui sap molt poc i que de cop i volta s'ha fet molt present a la seva vida. Gris fa el camí de l’exili del seu avi a la inversa. Viatja des de Puebla (Méxic) fins a Figueres Trobant-se i coneixent la poca família viva de l’avi amb la que encara pot contactar. Aquest fet està adornat per la cerca de l’autoria de les roses d’ un xal de seda propietat de la família que semblen pintades per Salvador Dalí quan era jove. Això despertarà l’interès de la Gris historia...