Qui soc?

 

angelsolivera@gmail.com 

qui soc?

Soc Àngels Olivera tinc 64 anys.  Tinc dos fills, Arnau i Marcel i visc amb la meva parella en Ricard a Corbera de Llobregat. Ara ja no treballo però he sigut mestra i crec que em sentiré mestra tota la vida.

per què estic aquí?
Per dos motius, pel plaer que em dona la lectura i per la pau que rebo quan escric.

 Visc dins d'una lectura. Necessito tenir a prop una història. Si surto de casa, el llibre va a la bossa, és tan imprescindible com les claus de casa. Quan somnio ho faig entre les pàgines d’un llibre. Em sento estranya si ha passat el dia i no m'he assegut una estona a llegir. 


Fa un temps que a més de llegir necessito escriure. Va ser tot un descobriment. Escric sobre el que sento, el que  invento o el que opino. Treure la tapa dels bolis de colors per escriure és converteix en el més meravellós dels viatges. A l'escriure tot s’atura al meu voltant. Un dia seré tan valenta que escriure sobre allò que no m'atreveixo a dir a ningú.


L'escriptura m'ajuda quan m’aixeco de mala lluna, quan no sé que em passa, quan és difícil saber el que m’ha enfadat o el que em fa sentir malament. Fa un temps vaig descobrir el recurs de treure el tap a un dels bolis de colors. M’encanta el moviment del boli quan llisca suau sobre un bon paper de llibreta. Al cap d'una estona, veure el paper dibuixat de paraules acolorides aconsegueix que els núvols del meu voltant es vagin esvaint, de cop i volta sense adonar-me m'aixeco de la cadira sentint-me millor. 

Per a mi escriure és un bon refugi on acudir en busca de respostes o de pau.


 He descobert que compartir el que llegeixo o el que escric afegeix un nou plaer tant a la lectura com a l'escriptura. Per tant he optat per deixar que Instagram (@angels_olivera) continuï sent un racó per recordar el que llegeixo amb petites referències al llibre i el blog un espai que em permeti escriure més extensament del que succeeix al voltant de la lectura, el que m'ha dut i el que m'ha aportat la mateixa .


Ara ja saps perquè un tap de boli m'ha dut fins aquí.

                                                                                   Àngels Olivera

                                                                                   Corbera del Llobregat


Comentarios

  1. Ohhh amiga què bonic penses 😍

    ResponderEliminar
  2. Muuuuaaaack, gràcies

    ResponderEliminar
  3. Especialmente por el comentario anterior fechado en julio de 2022 deduzco que has inaugurado tu blog no hace mucho tiempo. Bueno, pues a partir de ahora ya tienes un seguidor más. No soy experto en lengua catalana a pesar de haber hecho un curso sobre ella hace ya ni sé los años. Por escrito lo entiendo bastante bien, de ahí que esté haciendo un comentario a tu Qui soc? ¡Ah! Yo también he sido profesor y como tú me sigo sintiendo como tal; a veces pienso que tener un blog sobre Literatura y Cine se debe a que no quiero desprenderme de mi condición profesoral a pesar de llevar jubilado ya unos cuantos años. Y también, como tú, últimamente compagino la lectura con la escritura aunque mis ejercicios de escritura (así los denomino) los cuelgo en otro blog al que se puede acceder desde El blog de Juan Carlos y que denomino "Reflexiones".
    No encuentro en la interfaz de tu blog el widget o gadget (la verdad es que no sé el término correcto) para hacerme seguidor de tu blog. Pero es igual, tomo el link y lo incorporo a mano a mi listado.
    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Juan Carlos, soy muy novata en esto de publicar en un blog. Me hace una ilusión tremenda saber que existe alguien al otro lado que es capaz de leerme. Saludos

      Eliminar

Publicar un comentario

Me alegrará saber que has pasado por aquí, deja tu comentario