El gran món de Pierre Lemaitre
“ Un gran món ” de Pierre Lemaitre serà l'octava novel·la que llegeixo d'aquest escriptor. Sempre he gaudit molt de les novel·les supernegres de Lemaitre, encara recordo la sensació d'incertesa del començament de “ El vestit de la núvia ” i això que fa molt temps que la vaig llegir o la sèrie de l'inspector Camille Verhoeven salpicant sang i fetge per tot arreu. “Un gran món” no és una història tan additiva com les anomenades. Aquesta està més a prop de la sèrie de “Nos vemos allà arriba”. Podria considerar-se una novel·la negra perquè compta amb el seu assassí en sèrie i tot, però està més a prop d’una novel·la històrica ja que el context té una gran rellevància durant tota la trama. En ella destaca l’humor negre, la ironia de Lemaitre i l’elaborada construcció d’uns personatges que llegint-los sembla haver-los conegut de tota la vida. Una història que costa entrar durant les primeres pàgines per a final poder entrar a viure les peripècies de la família Pelle