Tap de boli

  Silvia Plath va morir als pocs dies (1963) de publicar “La campana de vidre” aquest és un fet que t’acompanya durant la lectura. Abans de llegir el llibre alguns comentaris, ja m’havien advertit que la història tenia trets biogràfics. A les primeres pàgines prens consciència d’això i les emocions que et desperta la lectura s’amplifiquen. Quan comences a conèixer a Esther la protagonista de la història, comproves com la seva estabilitat emocional trontolla a conseqüència de les contradiccions entre el que ella creu i el que veu al seu voltant, Esther de mica en mica va arribant a un estat depressiu. Silvia Plath descriu els sentiments d’Esther amb un estil tan plàstic que et trasllada a la pell els seus estats d’angoixa, solitud i desequilibri. El suïcidi amb el que va acabar la vida de l’escriptora va rondant pel cap de l’Esther malgrat el final que ella li ha donat a la història sigui més esperançador.  La poesia no és de les meves lectures habituals però Silvia te una força ta

 “ El sonido de un tren en la noche ” de Laura Riñón Sirera es un libro 📖 que puse en la pila 📚para leer en cuanto finiquité  “Amapolas en Octubre” porque Laura es de esas escritoras que en cada una de sus páginas sabe llegarte al corazón 💓. Intensidad seria la palabra que identifico con esta novela. Cuanta belleza y cuanta emoción encuentras en las historias que teje Laura Riñón Sirera. Sufrirás y disfrutarás junto a Clementina , que nació el primer día de otoño del mismo año que nací yo,1958. Al nacer parecía predestinada por su cuna a una vida feliz pero que se ve obligada a huir de su vida para ponerse a salvo del dolor que le supone vivirla.  Su abuela la llamada “ Rencorosa ”, es un personaje del que se explica poco pero que consigue hacerse muy antipático, vaticinó que todo lo que Clementina no llorase de bebé lo lloraría de mayor. Se equivoco poco. La fatalidad de un accidente de tráfico la deja huérfana a los dieciséis años y aquí empieza su búsqueda para construir una

  Las rosas olvidadas        Martha Hall Kelly            528 pàgines                2021 Que és el que m’ha dut a aquest llibre? Fa quinze dies Ucraïna i Rússia han entrat en guerra. He volgut apropar-me geogràficament a la gent de Rússia i d’Ucraïna a través de les novel·les i les històries inventades. He gaudit la lectura com a tal però històricament no està argumentat el context. No m'ha servit massa doncs pel meu objectiu. El relat es centra totalment en les conseqüències personals de la gent sobre la que recau el conflicte. He aprendido una palabra nueva  Con la lectura de esta novela he entendido que quiere decir la palabra precuela. Cuando lo sabes te resulta de una evidencia aplastante. ¿A qué sabías lo que quiere decir secuela? ¿A qué sabes que quiere decir cuando una palabra comienza con el prefijo pre-?  Una de las precuelas de las que habla la biografía que te he copiado a continuación serà: "Las rosas olvidadas" motivo de esta entrada en el blog. El meu come

  Hamnet de Maggie O'Farrell  Enguany he llegit coses que m’han agradat força, però ara sé que Hamnet serà dels llibres que no em cansaré de recomanar durant un temps. És dels que han vingut per quedar-se amb mi, entre els grans que he llegit a la meva vida. Segur que amb el temps perdré el detall de la història, en canvi em quedarà l’empremta de la sensació, del plaer que m’ha produït la seva lectura. Un llibre on cal avisar que caldrà superar les vint primeres pàgines, un cop això, bé per quedar-se i anar entrant de mica en mica.  Quan acabes captant l’essència de la protagonista, l’Agnès , la novel·la entra molt endins, ja no la pots deixar anar.  Agnès és la dona de W Shakespeare, el qual té un paper rellevant a la història com un coprotagonista més, però que mai és anomenat com a l’escriptor. Intencionadament no és vol donar protagonisme al seu paper dins la literatura universal. Durant tota la novel·la se li anomena com “el marit ”, li diuen també “ el fill del guanter ”. No

  El 27 de desembre és l’aniversari de l’Ester una companya de feina que amb el temps i especialment amb la distància i els esdeveniments que han anat succeint a les nostres vides ens hem fet amigues.  Aquest dia va ser l’escollit per ella per presentar el seu primer llibre en una coqueta llibreria del Prat del Llobregat Serveis de Secretaria .  Ester ha escrit de sempre, la escriptura per a ella és una eina terapèutica i una via més de les moltes que utilitza per deixar a anar la seva gran creativitat. Aquest dia havia d'arribar, havia de compartir les seves paraules i la seva creativitat amb tots nosaltres. Aquest dia ens vam reunir especialment al voltant d’Ester moltes dones, també havia algun home com el Ricard, familiars de l’Ester i alguns amics, dones que hem participat en els diferents àmbits de la vida d’Ester.  Havia arribat el dia, escalfat per l’Ester des de les xarxes. És una dona molt activa en elles. M’ha fet gaudir de tot el procés: la portada, l’elecció de la ti

  Marie Benedict és el pseudònim amb el que Heather Terrell escriu alguns del seus llibres. Malgrat hi ha altres llibres publicats que  es presenta amb el seu nom real. Marie Benedict es defineix com una escriptora de ficció històrica . Ha dedicat part de la seva bibliografia a dones que la societat ha tractat de manera injusta per una qüestió de gènere.  “ A la sombra de Einstein” , un llibre que només ha passat tres nits a la tauleta del llit. És un llibre centrat en Milena Maric la primera dona d’Albert Einstein. Ella era d’origen serbi (hongaresa), sembla que afectada d'una malaltia genètica que li provocava coixera al caminar. Albert i Milena es van conèixer a Zurich mentre estudiaven a l’ Escola Federal Politècnica de Zuric . Milena era l’única dona de la classe. Acceptada gràcies al seu alt nivell en matemàtiques i a una dispensa prèvia concedida pel govern del seu país.  Deixa de llegir si no vols algun spoiler.  Com a estudiants es relata a la novel·la una vida plàcida g