Tap de boli

  “ El lloc ”  d’’ Annie Ernaux és un llibre d’una sola tarda, de poques pàgines, gairebé no passa de les 100. On Annie ha anat seleccionant allò que li venia a la memòria de la vida que duia de petita i adolescent en el moment, ja adulta, que torna al domicili familiar per la mort del seu pare.  Entenc que d’aquí el títol del llibre “ El lloc ” dona rellevància a l’espai físic, el poble on ella va néixer , del que ella s'ha separat d'ençà que va marxar de la casa familiar. Un lloc que va marcar les formes de fer i d’entendre la dura vida que van tenir els seus pares. La seva família pertany a un ambient rural i senzill del qual ella marxarà per sempre, quan acaba els estudis. Ella marxa a viure a la ciutat i comença a treballar.  Els costums, les rutines i creences actuals no tenen res a veure a les rebudes en família. El llibre sembla cercar la reconciliació de la filla amb el pare . Tota la narració es mostra dura, allunyant-se de l’emoció, deixant que traspuï amb...

  En 2024 he conegut l’escriptura d’Annie Ernaux. He descobert una literatura que m’ha recordat la meva època dels Doris Lessing, Rosa Montero, Virginia Wolf, Simone de Beauvoir, Marguerite Duras i alguna més que ara no recordo, Literatura de la meva joventut que m’anava obrint la porta a la dona adulta que volia ser. Fa uns dies vaig arribar a Annie Ernaux i m’ha sacsejat fort per deixar-me a terra alguns trossets del que encara tinc a dins i que amago amb vergonya intentant que no es noti massa. Creences que haurien d’estar trencades, però que encara hi són. Història de l’educació rebuda, d'allò que has mamat en el si de la teva família i que la societat ha acabat per inculcar. Creences amagades, creences antigues que lluiten amb les noves lligant-te sense adonar-te'n. Lectures com "La mujer helada" et mostren algunes d'aquestes creences que no deixen sortir l’essència de l’Àngels que portes a dins. La por al desequilibri, a la trencadissa et mantenen lligada a ...

“ La mujer helada ” de Annie Ernaux tiene una sorprendente manera de escribir, unas frases cortas, a veces tan directas que dan la impresión de frases inconexas. Su manera de escribir te mantiene atenta, en guardia todo el tiempo.  A. Ernaux, con su escritura, te va descubriendo lentamente creencias que afortunadamente has superado y otras que siguen dentro de ti, que mantienes escondidas en parte para que no se noten y en parte porque no has sabido romper la cuerda que te mantiene unida a ellas. Consigue subir a la superficie aquello que siempre ha estado allí y el transcurso del día a día, que te ha comido poco a poco, te ha hecho absorber. Annie Ernaux pasa a formar parte de ese grupo de escritoras a las que vuelvo . Como el que vuelve a casa porque necesita algo que solo allí puede encontrar. Me gusta reencontrarme con esa ficción autobiográfica como una forma especial de protestar en silencio de todo aquello en lo que te ves reflejada. Mientras leía, en más de una ocasión, h...