El gran món de Pierre Lemaitre

 “Un gran món”  de Pierre Lemaitre serà l'octava novel·la que llegeixo d'aquest escriptor.

Sempre he gaudit molt de les novel·les supernegres de Lemaitre, encara recordo la sensació d'incertesa del començament de “El vestit de la núvia” i això que fa molt temps que la vaig llegir o la sèrie de l'inspector Camille Verhoeven salpicant sang i fetge per tot arreu. 

“Un gran món” no és una història tan additiva com les anomenades. Aquesta està més a prop de la sèrie de “Nos vemos allà arriba”. Podria considerar-se una novel·la negra perquè compta amb el seu assassí en sèrie i tot, però està més a prop d’una novel·la històrica ja que el context té una gran rellevància durant tota la trama. 

En ella destaca l’humor negre, la ironia de Lemaitre i l’elaborada construcció d’uns personatges que llegint-los sembla haver-los conegut de tota la vida.  

Una història que costa entrar durant les primeres pàgines per a final poder entrar a viure les peripècies de la família Pelletier fabricants de sabó amb quatre fills (cadascú de tarannà molt diferent) que es repartiran pel món, entre Beirut, França i Indoxina. 

Aconsegueixen sorprendre i enganxar-te a tot allò que va succeint al seu voltant a l'hora que et va situant en el moment històric que estan vivint.

La sinopsi de la Casa del Libro:

Som al 1948, a la Indoxina les tropes franceses s’enfronten a la resistència anticolonial; a Beirut els Pelletier viuen l’inici del descabdellament familiar. Els fills abandonen definitivament la llar familiar: Jean, Françoise i Helene a París, i Étienne a Saigon perseguint, els rastres del seu amant desaparegut en acte de servei. Cadascú viurà diferents experiències que marcaran el seu destí i el dels seus familiars. Un assassinat per resoldre, transaccions il·legals, una investigació periodística perillosa… Hi trobarem també personatges i trames que s’alternen, s’entrecreuen i s’interfereixen en una novel·la on l’amor, l’ambició personal o la desesperació formen part del substrat que les alimenta.

El gran món es el primer títol del nou cicle històric de Pierre Lemaitre: “Els anys gloriosos”. Una sèrie de novel·les que, com ja va fer amb el tríptic sobre l’Europa d’entreguerres mostra la sensibilitat de Lemaitre per contar histories que transcendeixen l’anècdota històrica i per a bastir una novel·la atractiva i absorbent.

Que ens espera després...

El millor acaba de començar, he escoltat una entrevista de Lemaitre on ens avança els seus futurs treballs.

“El gran món” és el primer llibre d’una sèrie de quatre novel·les. En aquesta Lemaitre fa homenatge a la novel·la del segle XIX, fulletonesca: aventures, amor, tragèdia. Comença amb una família rica que s’ha trasllat a colònia francesa a Beirut per muntar el seu negoci de sabons. La família a l’inici de la novel·la es troba en un moment de crisi. Crisi interna ja que és el moment en que els fills marxen de casa i per tant el seu sistema canvia per raons òbvies. Cada fill es troba també en moment de desequilibri vital ja que marxen de casa i cadascú comença la seva pròpia singladura. En aquest llibre coneixem de molt a prop a Etienne el fill petit de la família i en cada un dels llibres següents seguirem a cada un dels seus germans. La propera que porta per títol “Silenci i còlera” seguirem específicament a la filla petita de la família Pelletier a l'Hélène, on Lemaitre utilitza el cànons de la novel·la social en la línia de Emile Zola, El tercer llibre es centrarà en la vida de François seguint la línia de la novel·la d’espies de John le Carré, l’últim que té previst explicarà la vida del primogènit Jean on vol desplegar els trets de la novel·la negra en la línia característica de Lemaitre, com no podia ser altrament.

Pierre Lemaitre. 

(París, 1951) escritor i guionista

Preparant aquesta ressenya he sabut que Lemaitre va estudiar psicologia i va muntar una empresa de formació pedagògica. He deduït que d’aquesta experiència ha tret aquest talent per construir uns personatges tan ben dibuixats i creïbles. Encara recordo a l’inspector Camille Verhoeven, que amb 1,45 m d’alçada era el comandant de la Brigada Criminal de París. 

Amb una amplia bibliografia escrita:

Serie Camille Verhoeven (4 llibres):

Irène (2015)(*), Alex (2013)(*), Rosy & John (2016)(*), Camille (2016)(*).

Trilogía Los hijos del desastre (3 llibres): 

Nos vemos allá arriba  (2014)(*), Los colores del incendio (2020), El espejo de nuestras penas (2020).

Independents (4 llibres):

Vestido de novia (2015)(*), Recursos inhumanos (2017) (*),Tres días y una vida (2020), La gran serpiente (2022).

Serie Los años gloriosos (Seran 4 llibres): 

El gran món (2023)(*), El silencio y la cólera (2023).

Llibres als que cal afegir alguns convertits en còmics i guions de pel·lícules o series. Llarga vida perquè continuï escrivint.

(*) Llibres que he llegit