Nosaltres, després de Silvia Soler

 “Nosaltres, després” és una novel·la que tenia moltes ganes de llegir. És la novel·la escrita per una dona valenta. Silvia la tenia mig escrita quan li van diagnosticar un càncer de pit i la va deixar a mitges. Quan es va recuperar va tornar amb ella. Silvia ens explica en aquesta entrevista que va tenir molt dubtes en continuar-la. Menys mal que ho va fer. Gràcies Silvia, estic molt contenta que puguis tornar a escriure. De nou una història de família i d’amics com només ella sap fer-ho.

Una història on l’amistat i l’amor són els protagonistes amb un paper molt important del perdó com element cabdal per donar felicitat. Silvia no parla de perdó parla de reconciliació. Explica que el perdó l’assimila a escola de monges. La paraula penso que en aquest cas deixa d’importar. A mi m’ha semblat que la sensació que porta als protagonistes a fer-ho es la mateixa que es pot sentir perdonant o reconciliant-te amb algú. 

Si t’agrada com escriu Silvia Soler, a mi m’agrada, aquest llibre t’agradarà. Si l’has llegit alguna vegada, ja saps el que et dona i en “Nosaltres, després” t’ho torna a donar. Dibuixa la quotidianitat amb la seva naturalitat la que et fa sentir que estàs veient una pel·lícula. Silvia facilita amb paraules uns escenaris que són perfectament imaginables, ho sap fer tan bé que les lectores els podem veure com si estiguéssim davant d’ells. Els personatges són extremadament normals i les coses que els hi passa són coses que ens poden passar a qualsevol de nosaltres explicats amb aquella narrativa que t’envolta com si t’estigués acaronant. Els temes també dins del seu cercle habitual, la vida de dues parelles lligant passat i present amb un bon ritme: la infància, la joventut, la maduresa, la mort, la vida, la parella, l’amistat, la família, les creences... 

Gràcies Silvia estic contenta que estiguis bé i que tinguis ganes d’explicar-nos històries. 

Espero la propera.