Hamnet de Maggie O'Farrell

 

Hamnet de Maggie O'Farrell 

Enguany he llegit coses que m’han agradat força, però ara sé que Hamnet serà dels llibres que no em cansaré de recomanar durant un temps. És dels que han vingut per quedar-se amb mi, entre els grans que he llegit a la meva vida. Segur que amb el temps perdré el detall de la història, en canvi em quedarà l’empremta de la sensació, del plaer que m’ha produït la seva lectura. Un llibre on cal avisar que caldrà superar les vint primeres pàgines, un cop això, bé per quedar-se i anar entrant de mica en mica. 

Quan acabes captant l’essència de la protagonista, l’Agnès, la novel·la entra molt endins, ja no la pots deixar anar.

 Agnès és la dona de W Shakespeare, el qual té un paper rellevant a la història com un coprotagonista més, però que mai és anomenat com a l’escriptor. Intencionadament no és vol donar protagonisme al seu paper dins la literatura universal. Durant tota la novel·la se li anomena com “el marit”, li diuen també “el fill del guanter”. No recordo si la paraula William arriba a sortir. L’objectiu de l’autora és clar vol centrar tota la força del que ens va explicant en el personatge de la seva dona i la mort de Hamnet. 

La forma en que està escrit sorprèn i  fa sentir moments de lectura molt especials, de vegades em parava per observar el moment, mirar-me a mi mateixa i comprovar tot el que estava gaudint. Hi ha escenes explicades amb un riquesa narrativa bestial, pura poesia,  assenyalo algunes: 

Els parts dels fills de l’Agnès, el moviment de les puces transportant la malaltia de la pesta, la mort del fill i l’enterrament del fill, el dolor de la mare quan observa conscientment el dolor de la seva filla Judit per la mort del seu bessó Hamnet, quan Agnès arriba al teatre de Londres i està veient Hamlet. Inoblidables totes elles, per si soles obres mestres. 

Quan s'explica el dolor que sent l'Agnes per la mort del seu fill està escrit de tal manera que arriba a transformar-se en una sensació física. He arribat a sentir aquest dolor dins meu, com si fos propi.

Un llibre que hem de llegir amb calma i ell sol de mica en mica s'encarrega d'entrar ben endins.

➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰➰

Les causalitats que et porten a un llibre són ben curioses i la d'aquest la vull explicar per deixar constància aquí:

Jo quan veig Irlanda hi ha quelcom que s’activa dins meu. És el cas de Hamnet la seva autora Maggie O’Farrell es nascuda a Irlanda. Amb això vaig tenir prou per girar aquest llibre, per apropar-me a la sinopsi a veure si em podia interessar. És el primer llibre que llegeixo de M O’Farrell i no serà l’últim.

El meu viatge a Irlanda amb la família va ser fascinant.

És d’aquells dies a la teva vida que recordes com un dels millors que has viscut. Aleshores vivia una època que el temps de vacances era un total a la meva vida. Era temps de super qualitat viscut amb els meus fills i en Ricard, on tot era una experiència per desar com un tresor. La sensació plaent que entra al cos quan es fa present el record és extraordinària. És per això que quan veig alguna cosa que té relació amb aquest país m’atanso sense remei.

SINOPSI ESTRETA DE https://www.casadellibro.com/libro-hamnet/9788417977580/12134635

Año 1596, Stratford-upon-Avon, Inglaterra. La vida de Agnes transcurre plácidamente junto a su marido y sus tres hijos. Ella cultiva plantas medicinales mientras William trabaja en Londres. El destino, sin embargo, les reservará un duro golpe cuando su hijo Hamnet, de once años, muere repentinamente tras contraer la peste. A raíz de esta tragedia, su padre creará uno de los grandes personajes de la literatura universal, de nombre casi idéntico al de su hijo. Pero este libro no habla de famosos sucesos sino de algo íntimo y olvidado: la vida de esta familia, y especialmente la de la mujer que la sostenía y que tuvo que cargar con una insoportable pérdida.

En su nueva novela, de enorme éxito y que le ha valido el prestigioso Women’s Prize for Fiction, Maggie O’Farrell transita entre la ficción y la realidad histórica para acercarnos al pasado desde otro punto de vista y reivindicar una de esas inolvidables figuras que, como Agnes, pueblan los márgenes de la historia. O’Farrell nos transporta minuciosamente a la cotidianidad de la campiña inglesa a finales del siglo xvi y ahonda en las pequeñas grandes cuestiones de una existencia común y corriente: la maternidad, el matrimonio, el dolor y la pérdida.