Tap de boli

  Una historia basada en el silencio que vive una família.  El silencio generacional?  La enfermedad del silencio?  Preciosa novela.  Novela emoción. Difícil no llorar con ella. Interesante forma de gritar el conflicto de una familia. Una familia con dos hijos. Una pareja ella una médico que cura y él un editor un manejador de palabras que crea vidas con sus personajes. Una familia que se transforma tras un viaje a los Pirineos donde sufren un accidente de coche donde muere un hijo de ocho años. A partir de aquí el dolor todo lo cambia. Una novela escrita a dos voces, la de la hija adolescente y la del padre. Llena de una incomprensión desatada por los sentimientos silenciados, de los padres hacia los hijos y de los hijos hacia los padres. Me gusta la forma en que está escrita, palabras naturales, sencillas que describen sentimientos de padre o de hija y que por su naturalidad es fácil empatizar con ellos. Narración salpicada con metáfora s que suavizan la durez...

 “ Un gran món ”  de Pierre Lemaitre serà l'octava novel·la que llegeixo d'aquest escriptor. Sempre he gaudit molt de les novel·les supernegres de Lemaitre, encara recordo la sensació d'incertesa del començament de “ El vestit de la núvia ” i això que fa molt temps que la vaig llegir o la sèrie de l'inspector Camille Verhoeven salpicant sang i fetge per tot arreu.  “Un gran món” no és una història tan additiva com les anomenades. Aquesta està més a prop de la sèrie de “Nos vemos allà arriba”. Podria considerar-se una novel·la negra perquè compta amb el seu assassí en sèrie i tot, però està més a prop d’una novel·la històrica ja que el context té una gran rellevància durant tota la trama.  En ella destaca l’humor negre, la ironia de Lemaitre i l’elaborada construcció d’uns personatges que llegint-los sembla haver-los conegut de tota la vida.   Una història que costa entrar durant les primeres pàgines per a final poder entrar a viure les peripècies de la ...