El secreto de la librera de París de Lily Graham

 Podem reconèixer l’època de “El secreto de la librera de París” de Lily Graham només fixant-nos en la portada del llibre també sabrem el lloc de l’acció en veure un dels edificis icona de la ciutat de París. Ens parla d’un dels temes coneguts relacionats amb les dones succeïts durant la segona Guerra Mundial intentant reivindicar-lo. Però intento no desvetllar-ho aquí, ja que és el secret de la protagonista, el que donarà sentit a la història i podria xafar la lectura dels que la volguessin llegir.

“El secreto de la librera de París” és un llibre per dedicar-li una tarda d’aquelles en que el cap té molt soroll. Es per ficar el cap dins la lectura i no treure’l fins a acabar-la. Oblidar-se conscientment del que t’amoïna per entrar en la vida dels personatges.  Una anestèsia de vegades útil.

Et convido a provar-lo.

Amb això pràcticament ja està tot dit sense afegir res del tema que tracta. A partir d’ara pots marxar(deixar de llegir) perquè entrar en detalls revela el secret que anuncia el títol.

Valerie és una jove educada per uns familiars a Anglaterra, que acaben de dir-li que te un avi a París. Li expliquen que quan tenia 3 o 4 anys la van recollir de mans del seu avi per ser criada per ells fora de París. De la seva mare no li han explicat res i per tant ella no sap res. Valeria ha decidit saber qui era la seva mare i perquè l’han criada uns familiars llunyans, en un país que no era el seu. 

El seu avi és un llibreter de París que acaba de posar un anunci al diari cercant un ajudant per a la llibreria. Ella s’aposta com a candidata al lloc de treball amagada darrera d’una identitat falsa. 

Aconsegueix el lloc de treball, aquest va acompanyat d’una petita habitació a l’altell de la mateixa llibreria. Així doncs, Valerie viatja a París disposada a compartir treball i casa amb el seu avi. Ell de moment desconeix la seva identitat, serà la manera com intentarà conèixer el seu passat.

Ella es pensa que no serà descoberta però al final tots en silenci reconeixen en Valerie la nena que va marxar a Anglaterra. Valerie descobreix amb l’ajuda de una veïna florista que coneixia la seva mare, els motius pels quals el seu avi, l’únic familiar proper que té, va decidir exiliar-la a un país estranger. Aconsegueix saber com era la seva mare i també qui era el seu pare. Una realitat sorprenent per ella quelcom que no s’esperava i que haurà d’honrar perquè pertany al seu llinatge.

 D’aquí ve el tema a reflexionar a la que et du la història. Moltes dones durant la guerra van viure la situació de la seva mare, una dona embarassada d’un soldat alemany. Una dona i filla rebutjada per tots a l'acabar la guerra, tant per uns com pels altres.

La lectura flueix sense un gran sacseig, és agradable i capaç d’acompanyar-te dolçament. La narració està organitzada en dos línies temporals: l’actual, el viatge de Valerie a París per intentar esbrinar de la ma del seu avi Vincent Dupont el seu passat. La passada on l’avi Vincent i la seva mare, Mireille, viuen en París durant la 2a Guerra Mundial tenen una llibreria que pateix les retallades de llibertat i les persecucions ideològiques del nazis. La llibreria ha sigut espoliada dels llibres no permesos pels nazis, a més pare i filla tenen dificultats per trobar aliments bàsics, pateixen com tots els parisinos el toc de queda per les nits, etc. Mireille és amiga d’una noia jueva que lluita a la clandestinitat i que es troba en perill constantment, a la que el soldat jueu, amic de Mireille, es compromet per ajudar-la a fugir del país.  Derivat d’això Mireille coneix els sentiments del que serà el pare de Valerie fins al moment un client de la llibreria, un soldat nazi amb valors humanitzats. Amb ell inicia una relació amorosa. 

Una relació a l’igual que moltes dones franceses van fer durant aquest període. Les relacions de les dones franceses amb els soldats alemanys naixien o bé per amor o bé per necessitats essencials, com trobar menjar o tenir cura dels fills. En ocasions també succeïa que quedaven embarassades forçades per algun home. Aquesta experiència viscuda per les dones passada la guerra van rebre el rebuig dels seus compatriotes. Tant elles com els fills i filles nascuts de les relacions mantingudes amb els alemanys.  Així doncs el llibre combina la línia temporal del passat seguint la vida de la mare de Valerie i la més actual seguint a la pròpia Valerie segons interès de la narració.

Tenim aquestes dues línies però hi ha una tercera a la que li manca continuïtat. El llibre comença en un tren camí de París amb una “ancianeta” , la Valerie, que es ajudava per una jove a pujar la seva maleta al portaequipatges. Viatgen juntes i la dona gran li explica la seva història. Així comença però és una via que queda molt desconnectat ja que no torna mai més a recuperar-se per continuar-la en el llibre. Són aquelles cosetes com d’altres que no acaben d’estar ben tancades en aquesta història. 

Per acabar dir que serà un llibre amable, gens exigent amb el lector que farà passar una agradable estona sense molta cosa més.

Em sap greu dir però m’agradaria que es tingues en compte. Ja he assenyalat que es detecten alguns despistes en el relati també alguna errada ortogràfica o/i tipogràfica.  He llegit la versió digital aquests tipus d'errades a mi personalment em desconnecta de la lectura. En aquest llibre m’ha passat vàries vegades. És una cosa que em molesta força. Es podria intentar de corregir en properes edicions.

Lily Graham és l’autora de “El secreto de la librera de París”