Fortuna de Hernán Díaz

 “Fortuna” d’Hernán Diaz és una novel·la premiada pel PULITZER en el 2023. Tan ben valorada que em va despertat la curiositat. La vaig trobar disponible a la primera cerca a la biblio virtual i la vaig posar a la línia de sortida de les meves lectures. Puc reconèixer molts detalls de bona escriptura per la forma i la trama utilitzada per Hernán Díaz, però globalment com a història no m’ha arribat tan alt com les expectatives que m'havien creat les crítiques. Reconec que el llenguatge financer del que s’abusa en alguna ocasió no és el que millor desperta el meu interès. La lectura d’algunes pàgines on s’intensifica l’explicació financera m’ha resultat una mica farragosa.

Tot i així,  reconec com molt interessant el format que li ha donat l’escriptor. La novel·la està organitzada en quatre parts amb la mateixa història i els mateixos personatges, però explicades des de diferents veus per a donar perspectives diferents als mateixos fets. Això que en moltes ressenyes de “Fortuna” alguns anomenen puzle narratiu. Hernán Díaz construeix un puzle perquè el lector sigui capaz de crear una nova realitat amb cada una de les versions. És una bona estratègia utilitzada per Hernán Díaz per deixar despullat el món financer. Versiona la vida del matrimoni protagonista, complementant, qüestionant i sovint contradient el que ja explicat i això amb el sol fet de canviar la veu de l’emissor durant l'escriptura.

Recordo la sorpresa que sentia quan m’adonava de la versió diferent d’un mateix fet. Com la veu de l’escriptor m’obligava a tornar a repassar el que acabava de llegir, desconfiant fins i tot del que havia arribat a entendre.

La primera part de "Fortuna" és una novel·la en si mateixa, "Confessions" relata la vida d’un magnat financer i la seva esposa. Benjamin Rask i Helen. Una novel·la escrita per un Harold Vanner del que ens parlaran en la segona part que és quan com a lector sabem que hem d'estar preparats per sorpreses narratives.  Rask i també Helen són els principals personatges que en aquesta història (sembla que l'ha llegida molt públic de l'època). El matrimoni surt de "Confessions" amb una imatge malmesa per la seva forma d’atansar-se a la riquesa. 

La segona part "La meva vida" és una conseqüència de la primera, resulta una autobiografia explicada pel mateix financer (aquí anomenat Andrew Bevel) com un intent de recuperar una bona imatge de si mateix. Llegint aquesta part de la novel·la recordo la sorpresa que he sentit quan m’he adonat del joc de lectura que m’ha proposat l’escriptor. Com m’obliga a tornar a repassar el que acabo de llegir, desconfiant del que he arribat a entendre. 

La tercera part "Records d'unes memòries" inclou una nova protagonista, Ida Partença, una jove contractada pel ric financer per escriure la segona part que acabem de llegir. Per a mi la part que he gaudit més. La jove explica la seva experiència, la relació que manté amb aquest personatge tan inversemblant mentre fa la seva feina.  És un personatge femení important com dona trencadora a l'època, Filla d'un emigrant anarquista italià que aconsegueix independitzar-se a través de la pròpia feina.

La quarta part "Futurs" són la  dels diaris íntims de la dona del financer, Mildred, dels que s’ha parlat molt durant tot el recorregut del llibre. Escrits amb una veu totalment diferent a les tres anteriors, utilitzant una perspectiva pròpia que per la forma tan críptica amb la que estan narrats no acaben de deixar veure a la dona amb la que va estar casat el financer protagonista. Ja que continua deixant-la a la foscor. Però deixa palesa la seva importància a la vida del seu marit.  L'autor sembla voler dibuixar un personatge femení tan fosc com invisible és el paper de la dona en el món financer que explica “Fortuna”.

En definitiva una novel·la puzle amb versions que es complementen a vegades, d’altres es contradiuen i en d’altres versionen la realitat segon el propi punt de partença. Escrita amb bon ritme, amb un format interessant però que a mi no m'ha acabat d'arribar com a lectura. Una novel·la amb tantes capes que semblava que les seves pàgines em fugien entre els dits de la mà.

Hernán Díaz. "Trust" és el nom de la novel·la en llengua original. Hernán Díaz és argentí (Buenos Aires 1973) però escriu en anglès, he llegit en alguna de les entrevistes que li han fet que és la llengua escrita amb la que se sent més identificat. Domina diverses llengües. De ben petit la seva família es va traslladar a Suecia. Va regresar d'adolescent a Argentina però de nou va marxar a Europa amb una beca al King's College (Londres) per estudiar. El doctorat el va fer a New York on viu des d'aleshores, és professor a la Universitat de Columbia. Ha publicat un assaig dedicat a Borges: "Borges entre la historia y la eternidad" en 2012 i dues novel·les: "A lo lejos" en 2017 i "Fortuna" en 2022. Els drets de "Fortuna" han estat comprats per HBO per convertir-la en una sèrie.