Llibre i viatge a l'illa del 5 fars (Menorca)

 Durant la Setmana Santa d’aquest any (2022) hem passat 8 dies a l’illa de Menorca. Era un viatge Imserso. Un viatge espectacular que m’agradaria repetir tantes vegades com pogués. Menorca és una illa preciosa, era la tercera vegada que hi anàvem però recordava poques coses, sensacions més que llocs. En realitat ha estat com un viatge nou, amb ingredients diferents als que estem acostumats a les nostres vacances. Hotel de 4 estrelles, pensió completa, viatge en avió, trasllats a l’hotel tot amb preu Imserso, un veritable luxe. Amb l’al·licient de coincidir a l’hotel amb una parella encantadora, l’Esperança i en Jordi. Ell, un company de feina d’en Ricard. Amb els que hem compartit excursions i estones de xerrameca molt agradables, a més d’ estones de meditació. Trobar a persones que han arribat a llocs similars als teus posa en valor allò que has aconseguit i et sents molt ben acompanyat. 

De sempre he tingut atracció pels fars i sempre que hi he estat a prop d’algun m’ha agradat apropar-me i mirar des de la seva base el mar que ell il·lumina per las nits. Amb la visita del primer far el de Punta Nati, força a prop de Ciutadella on estàvem hostejats vaig recordar un llibre L’illa dels cinc fars. Recordava que era una faula més que una novel·la i que em va ensenyar algunes coses quan l’havia llegit allà pel 2009. A la nit a l’hotel el vaig aconseguir per Internet i vam decidir anar visitant tots els fars que recollia aquesta faula. És un dels meus vicis relacionar els viatges amb els llibres. Així doncs anava llegint el llibre segons les excursions que fèiem. Per aquella època encara no existien els e-readers. Llegir-lo una altra vegada m’ha agradat i he comprovat que resulta totalment actual malgrat els anys que fa que està escrit.

El que ens acaba dient el llibre és que la comunicació cal establir-la per mitjà de les emocions. Comunicar és fer moure les emocions entre l’emissor i l’oient.

Repasso el que diu el llibre amb les imatges de la nostra visita:

Far de Favàritx

Un sol missatge

Voler dir masses coses treu claredat al missatge que es vol donar. Les explicacions han d’estar al servei de la idea principal.

“Els fars brillen enmig de la nit amb un únic missatge. Nosaltres podem brillar amb una única idea, valuosa, que sigui rebuda per la gent que ens escolta com un veritable regal.”

Far de cap d'Artutx

Explica les coses de forma memorable.

Explica la teva idea a través d’històries, metàfores ajuden a fixar-les a la ment i atreure l’atenció del que escolta

“Els fars donen una llum peculiar, que sobresurt per damunt de les altres. Nosaltres podem fer sobresortir la nostra idea a través d'una història, una metàfora, una anècdota o qualsevol altra construcció retòrica que la faci memorable.”

Far de Punta Nati

El llenguatge ha de connectar amb el públic que escolta.

Utilitzar un llenguatge pensat en els interlocutors. Pensar en els interlocutors quan es parla per ells.

“Els Fars s'entenen a la perfecció amb els navegants perquè comparteixen un llenguatge. Nosaltres podem establir una connexió amb la gent si en comptes de fer servir el nostre propi llenguatge, ens adaptem en cada cas als qui ens escolten.”

Far de Cavalleria 

El missatge que val és el que capta la gent.

Entre el que volem dir i el que realment diem (que és el que capta la gent) hi ha els nostres sentiments. Podem tenir una determinada intenció a l'hora de comunicar-nos, però si no som conscients dels nostres sentiments, es pot donar el cas que estiguem donant un missatge completament diferent. 

“Igual que no importa la manera en què la llum surt del far sinó com la rep el navegant, nosaltres hem d'estar pendents del que rep la gent, independentment del que creguem que els estem dient.”

Far de l'illa de l'Aire

Convidant en lloc d'intentar convèncer o imposar.

Serem convincents si estem convençuts del que diem. Amb il·lusió i convenciment convidem a compartir el nostre missatge.

"Així com els fars conviden a apropar-s'hi sense cap mena de coacció, nosaltres hem de convidar a compartir el nostre missatge, sense arrossegar ni empènyer ningú"

SINOPSI: 

En Ferran el protagonista acaba de fer una presentació en públic. Sempre les prepara exhaustivament amb molta cura i força preparades però s’adona que el públic no ha connectat amb el que ell deia en aquesta última. Entre el públic hi ha un vell professor de Ferran. D’aquells que són referents per tota la vida. A l’acabar la xerrada li pregunta que li ha semblat, el vell professor és sincer i li diu que li cal centrar-se en el que vol explicar i com cal explicar-ho i per allò li recomanar viatjar a Menorca. L’illa on va néixer el Ferran, el protagonista de la faula. El convida a viatjar de nou fins allà per observar els fars de l’illa. En Ferran arriba a casa dels pares estranyats que vingui en aquella època, programa cada una de les seves visites, observa els fars fins que extreu el missatge que li dona, després de extreure allò que pensa comunica el far ho trasllada al seu professor que li confirma el descobriment. D’aquesta manera extreu allò que necessita per comunicar com a ell li agrada.

Autor: Ferran Ramon-Cortés (1962)

Va néixer a Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a ESADE (1987). Després d'una breu experiència en el camp del màrqueting, va escollir la publicitat com a professió, en la qual continua treballant actualment.

Aprofitant la seva experiència professional, durant els darrers anys s'ha dedicat a l'estudi de la comunicació personal.

L'autor afirma: 

 “Fa alguns anys vaig sentir la necessitat d'aprendre comunicació. Per a millorar en la meva feina i en la meva vida personal. Vaig començar a formar-me i a investigar. Vaig descobrir que la comunicació es probablement l'habilitat més determinant en les nostres vides, i que val la pena dedicar-li temps i atenció. Vaig descobrir que tots tenim les nostres pròpies habilitats, que podem desenvolupar i potenciar per a comunicar-nos millor. Vaig descobrir també que en la comunicació mai s'ha après tot. Que el aprenentatge dura tota la vida.”

Ferran escenifica en el seu llibre aquella frase que diu:

“En aquesta vida, acabem ensenyant allò que necessitem aprendre“

A banda dels fars hem visitat:

 Cales espectaculars solitàries 

Monuments megalítics preciosos, fugint dels més famosos.

Passejades espectaculars

Regals amb espectacle de cavalls a la platja

Àpats de Mercadal amb Ensaimada de pistatxo i xocolata blanca i entrepans de por.

Les oliveres més curioses dels meus viatges.

Acabat el viatge em quedava anar a la prestatgeria de casa i abraçar “L’illa dels 5 fars”