Tap de boli

 Mientras leía “la mujer de la libreta roja”, sería al segundo día, no mucho más porque me duró poco la lectura, observaba que me iba encontrando con personas que escribían en libretas rojas como la protagonista de este libro.  “La mujer de la libreta roja” de Antoine Laurain es un libro cortito de esos que se leen en una tarde larga. Con dos protagonistas que despiertan ternura, el librero y la chica que escribe en la libreta roja. Tiene momentos descritos con mucha sensibilidad resultando una historia explicada de forma poética.  ¡Ojo con lo que llevamos en el bolso!!! ¿Como no? Leer esta historia te hace pensar que se diría de ti por las cosas que llevas en el bolso. ¿ Qué dice tu bolso de como eres y de como piensas según las cosas que le pones? A Laure la atracan una madrugada en la puerta de su casa. El ladrón le arranca su bolso y se lo lleva. Espavorida por el golpe recibido y el susto, se ve en mitad de la noche en la calle, sin llaves, sin móvil, sin cont...

“Lo último que verán tus ojos” de Isabel San Sebastián .   Una novel·la centrada a l’època de la Segona Guerra Mundial . Històries a les que sempre trobo algun tipus d’atraient per llegir-la. En aquest cas serà un quadre desconegut del Greco espoliat pels seguidors del führer a una família jueva hongaresa. No és la primera vegada que llegeixo sobre la desaparició d’un quadre, m’adono que també s'està convertint en un tema recurrent a les meves lectures.  Philip un neoyorquí d'origen jueu i Carolina una espanyola experta en la pintura del Greco. Seguim les peripècies de Philip i Carolina dos protagonistes antagònics  en caràcter, en origen, en coneixements culturals, en nivell econòmic, en situació professional, en gairebé tot.  Carolina accepta ajudar a Philip a demostrar que el quadre pertany a la seva família. Els descobriments durant la investigació són sorprenents per a tots dos. L’estereotip dibuixat de Philip resulta molt exagerat en múltiples ocasion...

  Laura Anguera  sempre havia volgut ser escriptora però la vida abans d’escriure la va portar a ser una advocada d’èxit.  Ben situada en el món laboral va oblidar dedicar-se a l’escriptura. Però un dia va arribar la seva oportunitat, com de vegades sol fer, en el format de crisi. Laura es va quedar sense feina, aleshores va utilitzar el temps de l’aturada forçosa per escriure la seva primera novel·la “Boom” (2012). On tractava precisament sobre allò que l’havia deixat sense feina “el boom immobiliari”.  Uns anys després va ser la pandèmia del 2020 qui li va donar el temps per escriure la segona novel·la: “Nadie me habló de tí” (2022). Tant en una com a l’altra ha utilitzat trets autobiogràfics personals i professionals. ©Xavier Torres-Bacchetta Esperem no necessiti d’un altre fet que ens sacsegi a tots per posar-se a escriure.   En “Nadie me habló de ti” la protagonista és Carolina una advocada d’un bufet important a Barcelona, divorciada i amb una fill...