Lo último que verán tus ojos de Isabel San Sebastián

“Lo último que verán tus ojos” de Isabel San Sebastián.   Una novel·la centrada a l’època de la Segona Guerra Mundial. Històries a les que sempre trobo algun tipus d’atraient per llegir-la. En aquest cas serà un quadre desconegut del Greco espoliat pels seguidors del führer a una família jueva hongaresa. No és la primera vegada que llegeixo sobre la desaparició d’un quadre, m’adono que també s'està convertint en un tema recurrent a les meves lectures. 

Philip un neoyorquí d'origen jueu i Carolina una espanyola experta en la pintura del Greco. Seguim les peripècies de Philip i Carolina dos protagonistes antagònics  en caràcter, en origen, en coneixements culturals, en nivell econòmic, en situació professional, en gairebé tot.  Carolina accepta ajudar a Philip a demostrar que el quadre pertany a la seva família. Els descobriments durant la investigació són sorprenents per a tots dos. L’estereotip dibuixat de Philip resulta molt exagerat en múltiples ocasions, m’atreviria a dir que poc real. Els dos personatges sustenten tota la trama. M’ha estat difícil sintonitzar amb ells durant tota la lectura.

Philip, taxista de New York, és el net dels jueus saquejats durant la Segona Guerra Mundial. Un dia reconeix a la fotografia d’un diari,  un quadre del Greco a punt de subhastar que havia estat propietat de la seva família. Amb l’ajuda de Carolina, l’experta encarregada per l’empresa de les subhastes de testificar que la pintura és un autèntic Greco, recorre el camí que ha seguit el quadre des de la guerra fins a l'actualitat. En definitiva realitzen un recorregut de la història de la seva família, desconegut per Philip fins al moment.

El més rellevant de la història, on més s’atura l’autora és en donar-nos detalls, per reconèixer la labor de Sanz Briz (el àngel de Budapest). Un diplomàtic espanyol a Hongria que junt a altres persones van ajudar a salvar la vida de més de cinc mil jueus. També ens porta fins al saló de té Embassy de Madrid. Un lloc  que també va tenir un paper rellevant en la protecció dels jueus que passaven pel nostre país fugint de l’Holocaust.  

"Lo último que verán tus ojos" és una novel·la que toca molts temes, relacionats amb la història, l'art, la investigació, l'amor... això la fa entretinguda. El ritme de la narració s’atura en la infinitat de detalls històrics que descriu per testificar com es va dur a terme aquesta gran tasca humanitària, Val a dir que el text intentar activar el ritme narratiu amb l'acció dels protagonistes, Philip i Carolina no deixen de moure’s i viatjar per tot el món: Hongria, Madrid, Màlaga, Toledo, Londres, París, New York. L'autora ens ofereix un gran luxe de detalls dels carrers i zones que visiten. A mi en particular tants detalls en alguna ocasió m'han desconnectat una mica.

La narració deixa en evidència l’existència dels dos papers jugats per Espanya durant el conflicte. Primer el govern a l’inici del mateix permeten o fan la vista grossa a la tasca de personalitats com Sanz Briz (reconegut per Israel com «Justo entre las Naciones» en 1989), que des de l'ambaixada va ajudar a fugir de la mort a moltes famílies jueves, i segon una tasca ben contraria al finalitzar la guerra. El govern de Franco va col·laborar activament a amagar als militars alemanys, per evitar-los retre comptes davant dels tribunals de les seves responsabilitats  durant la guerra. Un altre aspecte que fa evident la primària personalitat de Philip es la passivitat amb la que el poble jueu va anant acceptant el poder i les accions de Hitler sense un acció de rebel·lió evident. 

Una novel·la que s’esmerça en els detalls però que deixa alguns aspectes sense acabar de tancar. Com succeeix amb el personatge de Raquel, la tia de Philip, descoberta a una residència a Madrid o bé el detall del que va succeir amb el seu pare i la relació amb el fill.

CURIOSITATS HISTÒRIQUES DE LA TRAMA: 

Primer molt interessant descobrir la perícia legal de diplomàtics espanyols per ajudar a les famílies jueves. De tots ells destaca Ángel Sanz Briz que utilitzant un vell Decret de la Dictadura de Primo de Rivera en 1924 dona la possibilitat de concedir la nacionalitat espanyola als descendents dels sefardites expulsats pels Reis Catòlics (descendents dels jueus que van viure a Espanya fins 1492). Amb aquest ball legal entre cometes van evitar la mort a molt jueus hongaresos.

Article MOLT INTERESSANT explicatiu de la tasca i vida d’Angel Sanz Briz i els seus ajudants: http://www.gibralfaro.uma.es/biografias/pag_1542.htm 

Cafetería y salón de té Embassy en el Paseo de la Castellana 12.     LUIS SEVILLANO

Segon el paper que va jugar el saló de té Embassy. He descobert amb la lectura de “Lo último que veran tus ojos” que aquest saló de té va existir. Va ser inaugurat pels anys 30 per Margarita Kearney Taylor, una dona irlandesa. El negoci va complir un paper important com a niu d’espies durant el conflicte mundial i principalment com a tapadora per col·laborar a la fugida de famílies  de l’Holocaust. Embassy va ser un local situat a una cantonada de la Castellana entre ambaixades. Va ser després de la mort de Margarita Kearney que va aparèixer documentació sobre el paper humanitari jugat per aquesta dona des del seu negoci.

Actualment aquet saló ha perdut el seu emplaçament antic però es manté en una nova ubicació. 

Un interessant article sobre aquest saló de té podem llegir-lo aquí. L’article comença dient: “Si las paredes del Embassy hablaran tendrían muchos secretos de Estado que contar”. https://elpais.com/ccaa/2017/03/08/madrid/1488993917_514429.html