El afinador de piano de Daniel Manson

 

Obrir un llibre és un viatge. 

En un estiu on no he pogut escollir el lloc que volia visitar no ha estat malament escollir llegir aquest llibre. “El afinador de pianos” de Daniel Manson et porta fins a la Birmania de l’època victoriana i a més t'acompanya la banda sonora d’un piano Erard. 

“El afinador de pianos” de Daniel Manson  és un llibre prestat. Marcel, el meu fill gran, va adquirir aquest llibre per un euro a una llibreria de Vell, li agrada allò de donar una segona vida als objectes. A mi aquestes botigues m’agraden com a museu de llibres, com a homenatge a allò que algú ha tingut entre les mans i ha llegit. Quan entro en una d’elles em passejo entre històries però poques vegades surto amb un llibre a les mans. 

El llibre de Daniel Manson va passar per davant de tota la llista de pendents per llegir. El que vaig recollir a la sinopsi de “El afinador de pianos” em va encuriosir, tant com la biografia de l’escriptor. Ell és un biòleg especialitzat en malalties tropicals coneixedor de Birmània per les seves estades de treball i estudi. La Biologia ocupa un lloc destacat a casa meva. Se m’ha escapat algun somriure quan llegia les dèries biòlogues de Manson en mig de la trama. 

Manson a banda dels seus coneixements com a biòleg ens deixa un gran treball de documentació. Un extens treball per poder explicar la història de Birmània, profundament, cosa que no veig necessària per justificar el que ell ens explica en la trama, almenys amb tant de detall. També ho ha fet sobre la música, ell declara que no està molt introduït en el món musical. En canvi aquí descriu extraordinàriament els moments que els personatges es mouen entre notes musicals. Ho fa especialment per explicar com treballa el seu protagonista, l’afinador del piano, Aquí el luxe de detalls si té a dir amb la trama. Els he gaudit molt. Les descripcions del treball que fa l’afinador són tan visuals que són una delícia llegir-les.

Obrir un llibre és un viatge. En un estiu on no he pogut escollir el lloc que volia visitar no ha estat malament escollir llegir aquest llibre. Amb “El afinador de pianos” de Daniel Manson el viatge et porta fins a la Birmania de l’època victoriana i a més t'acompanya la banda sonora d’un piano Erard. 

L’entranyable Edgar Drake, l’afinador de pianos deixa Londres per viatjar pels mars d’Europa, el mar Rojo i l’Oceà índic fins arribar a Birmània allà intentarà realitzar un estrany encàrrec, afinar un piano Erard. Un piano que el va fer arribar a Birmània l’exèrcit britànic al doctor comandant Carroll perquè continués amb la seva peculiar manera de pacificar les tribus i pobles de la zona. Carroll fugint de mètodes militars, a través de la música, sembla que aconsegueix resultats satisfactoris pels interessos dels anglesos. El doctor Carroll és un personatge que m’ha defraudat quan l’he conegut.  Manson crea una imatge al principi de la novel·la amb moltes expectatives però que no es corresponen amb el que fa quan finalment surt junt a Edgar Drake. Aquest és una sensació recurrent trobo la novel·la com descompensada, hi ha espais que els trobo extraordinaris i d’altres que no estan resolts amb la mateixa pulcritud. És un escriptor novell potser això explica esta sensació que he tingut.

Espectacular el relat del viatge i la transformació personal d’Edgar Drake sota la influencia de tot el que veu i sent. El millor de la novel·la és llegir com un especialista afina un piano, ho sents i ho veus, fins i tot sense tenir ni idea. 

Em pregunto: Perquè un final sorpresa i accelerat per a una novel·la que destaca per una narració extremadament pausada?