A la vora del riu, el silenci d'Àngels Olivera

A la vora del riu, el silenci 

La vida va omplint-se

amb el so del silenci.

El silenci regalat

per l'aigua dels rierols.

Agraeixo els silencis,

plens de vida.

Quan el ventijol m'acarona les galtes,

o quan sento les oïdes plenes 

 i els ulls captivats. 

Gràcies al moviment de l'aigua.

Ben quieta, seguiré observant,

silenciosament asseguda 

a una pedra del marge. 

(A. Olivera, oct 2022)