La campana de vidre de Silvia Plath

Silvia Plath va morir als pocs dies (1963) de publicar “La campana de vidre” aquest és un fet que t’acompanya durant la lectura. Abans de llegir el llibre alguns comentaris, ja m’havien advertit que la història tenia trets biogràfics. A les primeres pàgines prens consciència d’això i les emocions que et desperta la lectura s’amplifiquen. Quan comences a conèixer a Esther la protagonista de la història, comproves com la seva estabilitat emocional trontolla a conseqüència de les contradiccions entre el que ella creu i el que veu al seu voltant, Esther de mica en mica va arribant a un estat depressiu. Silvia Plath descriu els sentiments d’Esther amb un estil tan plàstic que et trasllada a la pell els seus estats d’angoixa, solitud i desequilibri. El suïcidi amb el que va acabar la vida de l’escriptora va rondant pel cap de l’Esther malgrat el final que ella li ha donat a la història sigui més esperançador. La poesia no és de les meves lectures habituals però Silvia te una...