Tap de boli

  Sara Mesa está asombrosa en " Oposición ", hasta cuando narra el tedio que siente una trabajadora de la administración consigue envolverte con una escritura que despierta el interés.  He descubierto que leer a Sara Mesa es encontrar algo diferente . Te enfrentas a una historia donde debes abrir la perspectiva, seguir leyendo con paciencia, sin hambre, para dejar que entre y llegue. Ha de entrar porque desde la superficialidad no se puede disfrutar de la escritura de Sara Mesa. Las dos veces que me he puesto a leerla he comprobado como consigue hacerte reflexionar interpelando con su historia. La Sara, protagonista de “Oposición” (mira que poner al personaje su mismo nombre) resulta de una personalidad gris, poco atrayente, poco simpática, chocante, al igual que me resultó la protagonista de “Un amor”, pero que vas entendiendo a medida que avanza la novela. La Sara de “Oposición” nos explica lo que le ocurre, lo que piensa y siente, en primera persona, y a pesar de relatar u...

 " Diagonal Manhattan " de Xavier Bosch , el llibre de ficció en català més venut en el  Sant Jordi’25 .  Allò que em va atreure del llibre no va ser el premi sinó llegir a la sinopsi, la pregunta que fa Edda (la protagonista) al seu pare: - A quina edat permetràs que els capítols de la meva vida els escrigui jo?  Em va ressonar tant la frase, que em va fer passar el llibre, un regal de Sant Jordi, al primer de la llista dels pendents per llegir. De vegades passen aquestes coses. Segueixo al Xavier Bosch, locutor i periodista , d'ençà que dirigia “el Món a RAC1”, m’acompanyava al despertar cada matí i em feia companyia al cotxe de camí a la feina. Més endavant quan va deixar “el Món...” m’agradava trobar-lo en les emissores de ràdio parlant de qualsevol cosa o llegir els articles que publicava als diaris. Sempre he compartit amb ell com es posiciona davant de les notícies que explica.   Des de fa deu anys aproximadament escriu novel·les, no he llegit tot el...