Diagonal Manhattan de Xavier Bosch

 "Diagonal Manhattan" de Xavier Bosch, el llibre de ficció en català més venut en el Sant Jordi’25. 

Allò que em va atreure del llibre no va ser el premi sinó llegir a la sinopsi, la pregunta que fa Edda (la protagonista) al seu pare:

- A quina edat permetràs que els capítols de la meva vida els escrigui jo? 

Em va ressonar tant la frase, que em va fer passar el llibre, un regal de Sant Jordi, al primer de la llista dels pendents per llegir. De vegades passen aquestes coses.

Segueixo al Xavier Bosch, locutor i periodista, d'ençà que dirigia “el Món a RAC1”, m’acompanyava al despertar cada matí i em feia companyia al cotxe de camí a la feina. Més endavant quan va deixar “el Món...” m’agradava trobar-lo en les emissores de ràdio parlant de qualsevol cosa o llegir els articles que publicava als diaris. Sempre he compartit amb ell com es posiciona davant de les notícies que explica.  

Des de fa deu anys aproximadament escriu novel·les, no he llegit tot el que ha publicat, però he llegit bastant.  Tinc anotada la novel·la anterior a aquesta,  “32 de març” que caurà algun dia perquè m’han parlat molt bé quan comentava  "Diagonal Manhattan" amb la gent.

"Diagonal Manhattan" no és el millor que he llegit d’ell, però ha volat en les meves mans. Gràcies a capítols plens d’escenes quotidianes i interessants. On els sentiments és el més rellevant. Viatjant de Barcelona a Nova York, dues senyores ciutats. I per acabar regalant-nos un final dels dolços, que explica la frase de la portada: Quin és el logo de la felicitat?

Una història que es mou en el món de la publicitat entre Barcelona i Nova York, mostrant per dins el món dels creadors. Recollint la vida i procés de creació dels publicistes. Passejant-se per les diferents etapes professionals i seguint les seves vides mentre creaven amb èxit dues agències de publicitat a les seves ciutats. La filla d'un dels creadors, Edda, serà qui unirà aquestes dues vivències amb la seva pròpia.

 La història vola, a mi m’hauria agradat que ho fes més a poc a poc, o bé que no tractes tants temes. La trama, toca aspectes en què hauria estat bé aturar-se una mica per omplir de detalls per tal d'aprofundir en això que fa tan bé Xavier Bosch, les emocions. 

Diagonal Manhattan inclou temes com l’homosexualitat durant els anys noranta, quan encara en molts països es considerava delicte. També la corrupció financera en entorns públics sobre la que es passa de puntetes, tant que sorprèn quan saps quin és l’estil periodístic de l’autor. També es parla d'una antiga revenja que serà l’inici de l’amistat dels propietaris de BLOC (Barcelona), un episodi que m’ha semblat poc tancat. Igualment, tracta de forma superficial una infidelitat entre els matrimonis dels dos amics que sembla molt important al principi de la història i al final perd el valor sobtadament.

Tot i això, val a dir que fidel al seu estil, Xavier Bosch escriu de forma elegant, àgil i entretinguda, els escenaris de la novel·la es despleguen en dues ciutats imponents com a Barcelona i Nova York amb una forta presència. 

Com a resultat tenim un llibre agradable de llegir, malgrat que jo li trobo "peròs" al conjunt de la història per les altes expectatives que tinc sempre davant l'escriptura de Xavier Bosch.

CURIOSITATS: 

Edda és el nom de la protagonista. Un nom d'una noia de Lleida que li va demanar a en Xavier, en una signatura de llibres, que el seu nom sortís en un dels seus llibres. 

Ens ho explica entre altres coses en aquesta entrevista:  

https://www.rtve.es/play/videos/punts-de-vista/entrevista-xavier-bosch/16546429/ 

Un vell restaurant de Barcelona que surt al llibre i que mereix una visita:

https://www.flashflashtortilleria.com/cat/