Tap de boli

 Fue esta   entrevista ( que te recomiendo ver)   la que me decidió leer esta novela de Julia Navarro. Donde nos habla de los abismos de las personas. Esos rincones creados a causa de lo que acumulamos en la mochila de la vida y que solemos guardar en un clarooscuro de nosotros mismos. Hasta que algo nos hace dar un clic con lo que se escoge una decisión que afecta a la vida de montones de personas. Las víctimas y todo el circulo que esa víctima tiene creado a su alrededor. SINOPSI: (de la web de l’autora) Abir Nasr es un adolescente que presencia, impotente, el asesinato de su familia durante una misión del ejército israelí en el sur de Líbano. Ante los cadáveres de su madre y hermana pequeña, jura que perseguirá a los asesinos durante el resto de su vida. Noche tras noche la amenaza de Abir irrumpe en el sueño de Jacob Baudin , uno de los soldados que ha participado en la acción mientras cumplía con el servicio militar obligatorio, enfrentándose al di...

  Carla Montero es una escritora de mis habituales (Tabla Esmeralda, El jardín de las mujeres Verelli, El pastel de manzana de Nathalie, El medallón de fuego) y lo seguirá siendo porque sus libros siempre me deparan momentos relajados y distraídos de lectura.  El Medallón de fuego es la continuación de la Tabla Esmeralda. O no, porque ambas historias se pueden leer por separado y una no necesita de la otra para explicarse. Es lo que explica la autora cuando presenta su novela . Ahora bien, en ambas historias se mueven los mismos personajes principales y la autora en el Medallón hace referencias constantes a la búsqueda de El Astrólogo por parte de Ana, la protagonista. Referencias que, si no las recuerdas, como es mi caso, te hace creer que te estás perdiendo alguna cosa. Una sensación que no me ha gustado sentir. A banda de eso, el Medallón de Fuego es una novela escrita para disfrutar tiene casi todos los ingredientes que un lector puede pedir a una buena lectura de evasió...

  El 27 de desembre és l’aniversari de l’Ester una companya de feina que amb el temps i especialment amb la distància i els esdeveniments que han anat succeint a les nostres vides ens hem fet amigues.  Aquest dia va ser l’escollit per ella per presentar el seu primer llibre en una coqueta llibreria del Prat del Llobregat Serveis de Secretaria .  Ester ha escrit de sempre, la escriptura per a ella és una eina terapèutica i una via més de les moltes que utilitza per deixar a anar la seva gran creativitat. Aquest dia havia d'arribar, havia de compartir les seves paraules i la seva creativitat amb tots nosaltres. Aquest dia ens vam reunir especialment al voltant d’Ester moltes dones, també havia algun home com el Ricard, familiars de l’Ester i alguns amics, dones que hem participat en els diferents àmbits de la vida d’Ester.  Havia arribat el dia, escalfat per l’Ester des de les xarxes. És una dona molt activa en elles. M’ha fet gaudir de tot el procés: la portada, l’e...

Arriba temps de Nadal Tot just fa uns dies “el Tió”, vellet, feliç i puntual, com sempre, va arribar fins a la porta de ferro del garatge de casa. Amb molta força i amb compte de no fer massa soroll va obrir la porta per entrar cap a l’interior de la casa.  A l’entrada del saló, quiet com una estàtua, va parar l’orella per assegurar-se de que ningú l’havia descobert. La seva màgia necessita preparar-se des del silenci ajudant-se del misteri que dona la nit.  Des de la foscor el reben les llums enceses d’un avet situat a prop del finestró. L'avet content de  veure’l, li fa una clucada d’ull per convidar-lo a apropar-se als peus del seu tronc. Passet a passet, “el Tió” es dirigeix cap al seu lloc d'honor. El temps passa però el Nadal repeteix el seu cicle a les llars que així ho volen. Són els cicles que regeneren, que tanquen i ensenyen per a tornar a començar. “El Tió” somriu tot eixerit, com si fos la seva primera vegada, li arriba l’energia de l’amor creada al volt...