La fórmula més estimada pel profesor de Yoko Ogawa

Just el que necessitava llegir en aquest moment. "La fórmula més estimada pel professor" de Yoko Ogawa d’una escriptora japonesa que no coneixia però a la que segurament tornaré quan tingui oportunitat perquè m’ha encantat la forma en que ha teixit la historia d’amistat i afecte entre els seus personatges.

El llibre camina lentament, poca acció. Està explicat delicadament per una dona jove que treballa d’assistenta per a un vell professor de matemàtiques que té el handicap d’una memòria curta, només es capaç de mantenir-la durant 80 minuts.

La relació que estableixen la jove, el seu fill i el professor és d’una gran tendresa. Entremig dels números i les matemàtiques s’estableix entre ells una relació ben amorosa.

Després de llegir-lo m’he assabentat que d’aquest llibre s’ha filmat una pel·lícula i editat un còmic i un CD. M’agradaria mirar el còmic per veure com representen al professor amb els seus paperets penjant de la roba sense perdre res de la tendresa que desperta. El professor penja de la seva roba paperets que escriu per no oblidar el detalls imprescindibles per relacionar-se. Malgrat viu aïllat a casa seva, sense sortir gairebé.

L’escena del dentista és deliciosa. La jove assistenta (de la que no sé ara el seu nom i no sé si s'anomena en algun moment del llibre) porta al professor al metge perquè li treguin un queixal que li fa mal. Tanmateix et fa sentir quan descriu la sortida al partit de beisbol amb Root el fill de la jove. Un nen de deu anys que no coneix al seu pare i que comparteix amb el professor l’afició pel beisbol. El curiós nom de Root li ha donat el professor significa arrel quadrada. Entre el nen i el professor s’estableix un relació semblant a la que pot arribar-se a establir entre un avi i un net.

Es una història dolça i amorosa que llegeixes tota l'estona amb un somriure dibuixat a la boca.