La biblioteca de Max Ventura. Leticia Sánchez Ruiz

 

Autora:  Leticia Sánchez Ruiz

Títol: La biblioteca de Max Ventura

Resum: Els que he llegit d'aquesta novel·la el venen com una novel·la de misteri i porta a la confusió. No és el que jo catalogo com a  novel·la de misteri. És una història de llibres i d’escriptors. Amb una protagonista, famosa escriptora molt excèntrica que oculta la seva imatge pública, així com la seva personalitat. L’entrada de la història es ben divertida. Julia concedeix gairebé per error una entrevista i modifica l’habitació de casa seva on la realitzarà perquè els periodistes no obtinguin detalls reals del seu entorn. 

No concebo el que he llegit como una novel·la de misteri. Si que es centra en la desaparició de la parella (Alfredo) de l’escriptora Julia Thomson i Max Ventura que és qui li fa l’encàrrec a l’escriptora perquè ordeni la seva biblioteca. De la que s’esdevindrà una investigació de cerca dels desapareguts. Una investigació que realitza l'escriptora, l'amic Artur de l’escriptora i el noi tímid i insegur Eduardo que ha deixat Max encarregat de la tasca de ordenació de la biblioteca i l’acompanyament de Júlia. 

" La escritora había descubierto que los momentos más felices de su vida no fueron los que le produjeron una alegría inmensa a la hora de vivirlos, sino aquellos que al recordarlos le causaban mayor placidez, la deliciosa y enigmática melancolía de una felicidad pasada"

Què m’ha semblat? Un luxe d’història, d’aquelles lentes que et van fer gaudir del que diuen i com ho diuen amb una gran proximitat literària, amb simplicitat de llenguatge. 

Un llibre per les amants dels llibres i per les rates de biblioteca. Per aquells que gaudim quan llegim tafaneries de la vida dels escriptors o escriptores. El llibre està ple de referències a obres literàries i a escriptors. Amb moltes anècdotes que m’agradaria saber si són certes o no. 

Et descobreix infinitat de formes diferents per ordenar una biblioteca. Jo la meva no m’atreveixo a tocar-la perquè no sé si seria capaç de tornar a ficar els llibres que tinc en l’espai que ocupen i això que fa anys que mesuro molt els llibres que entren a casa en paper amb la necessitat d’un lloc en els prestatges. 

Ara bé una lectura que cal fer-la amb el fre posat perquè abusa de les descripcions quilomètriques per arribar a un final una mica tou. Descripcions de personatges, dels llocs, dels pensaments que porten sovint a la reflexió.

Entre tanta descripció m’ha faltat saber en quin lloc (geogràfic) es desenvolupa l’acció. Cosa que sempre, no sé el per què, resulta del meu interès. 

En el meu Instagram pots tornar a llegir la meva opinió.