Sant Jordi: La festa que ens fa aparcar el món

 

Hi ha dies que tenen una màgia difícil de descriure, i la diada de Sant Jordi n'és el millor exemple. 

És un dia especial, feliç... una mena de "festa sense festa" oficial, però que se sent a cada racó. Tothom es llança al carrer amb un somriure, aparcant per unes hores les dificultats, els conflictes i els maldecaps diaris. Què té aquest dia que ho canvia tot? Costa d’explicar, però és real.

No tothom llegeix cada dia, ni tothom té el costum de comprar flors sovint, però avui tot l'entorn es transforma. Les ciutats i pobles es vesteixen de gala: llibreters que treuen les joies de paper a la vorera i parades de roses que broten a cada cantonada. Hi trobem des del florista professional fins a entitats o col·lectius que aprofiten el dia per recaptar fons per a bones causes. I, entremig, el formigueig constant de parelles, grups d'amics, o el solitari o solitària passejant amb la rosa a la mà i la bossa del llibre penjada a l’espatlla. Per a ella la rosa, per a ell el llibre... o a l'inrevés, que tant se val! El cas és celebrar-ho, i si cauen les dues coses, millor que millor.

A Barcelona, la tradició ens empeny cap al centre. Passejar pels voltants de la Catedral o enfilar el Passeig de Gràcia és una experiència única. Una "gran serp" de carpes i editorials inunda el passeig amb les novetats més esperades, els grans èxits de vendes i aquells clàssics que mai fallen. I, entre llibre i llibre, el vermell de les roses guanya per golejada, tot i que sempre n'hi ha per a tots els gustos: artesanes, de paper, de roba, fetes a ganxet o fins i tot en forma d'imant. Qualsevol detall és bo per sentir-se part de la festa.

Però si hi ha una parada obligatòria al Passeig de Gràcia, aquesta és la Casa Batlló. Al capdamunt de la teulada ens observa el drac de la llegenda, recordant-nos que sense conflicte no hi ha història. Però no patim per la princesa: ja sabem que el cavaller Sant Jordi apareixerà per vèncer la bèstia i que de la seva sang en neixeran les roses més boniques. Per això, l'edifici del nostre estimat Antoni Gaudí s'omple de milers de roses vermelles entre els seus balcons de forja. Clic, clic! La foto és inevitable. És, sens dubte, el racó més fotografiat i el que inundarà les nostres xarxes socials aquests dies.

 

Més enllà del brogit dels carrers, Sant Jordi també és una oportunitat d'or per descobrir tresors als que no tenim accès habitualment i que gràcies a les jornades de portes obertes de la diada ho podem fer. Enguany, he tingut la sort de visitar l’Ateneu Barcelonès. Entrar a la seva biblioteca, amb milers de volums d’un valor històric incalculable per a la ciutat i per a Catalunya, és com fer un viatge en el temps. 

Connectar amb les arrels de l’Ateneu és, en definitiva, connectar amb la nostra pròpia història.