Perfectament imperfecta de Carla Gracia

 

A Perfectament imperfecta, Carla Gracia ens regala una història honesta sobre la maternitat, movent-se en un espai que denota la familiaritat de trobar-se com a casa.

 La Rut, la protagonista, és una mare treballadora amb dos fills, el Martí i la Cloe, i està casada amb una parella que fuig dels conflictes domèstics. El fet que el Martí, el fill gran de la família, hagi estat diagnosticat d'autisme posa en crisi l'estabilitat de la Rut, que sovint lluita sola davant la manca d'acceptació de l'escola i de la seva pròpia família envers les necessitats del nen.

Es tracta d'un relat sincer en què la Rut descriu la maternitat des de la veritat, mostrant el desgast emocional i mental que pateix sense cap mena d'edulcorant. D'aquesta manera, exposa les situacions quotidianes de forma valenta i manifesta com s'activen en ella la culpa, el cansament, la por i una sensació d'improvisació constant.

Per recomanació de la seva terapeuta, la Rut comença a escriure en una llibreta tot allò que aprèn del seu fill. Aquest procés interior es desenvolupa en paral·lel a un altre viatge: el casament bastant estrambòtic que organitza la seva mare —malalta terminal de càncer— amb una parella inversemblant i descaradament més jove que ella. En aquesta trobada familiar es combinen situacions còmiques amb d'altres de gran crisi i tensió familiar. Tot ajuda a posar en revisió la història de Rut i aclareix una mica el seu futur.

En definitiva, és una lectura que pot resultar incòmoda en ocasions per a qui visqui de prop la realitat d'aquests nens. Malgrat tot, ofereix un enfocament proper que reivindica la bellesa d'allò imperfecte, aconseguint un bon equilibri entre la tendresa i la ironia sense caure mai en l'autoajuda.

Agafaràs el llibre i no podràs deixar-lo anar fins al final.