Tap de boli

 Fue esta   entrevista ( que te recomiendo ver)   la que me decidió leer esta novela de Julia Navarro. Donde nos habla de los abismos de las personas. Esos rincones creados a causa de lo que acumulamos en la mochila de la vida y que solemos guardar en un clarooscuro de nosotros mismos. Hasta que algo nos hace dar un clic con lo que se escoge una decisión que afecta a la vida de montones de personas. Las víctimas y todo el circulo que esa víctima tiene creado a su alrededor. SINOPSI: (de la web de l’autora) Abir Nasr es un adolescente que presencia, impotente, el asesinato de su familia durante una misión del ejército israelí en el sur de Líbano. Ante los cadáveres de su madre y hermana pequeña, jura que perseguirá a los asesinos durante el resto de su vida. Noche tras noche la amenaza de Abir irrumpe en el sueño de Jacob Baudin , uno de los soldados que ha participado en la acción mientras cumplía con el servicio militar obligatorio, enfrentándose al di...

  Carla Montero es una escritora de mis habituales (Tabla Esmeralda, El jardín de las mujeres Verelli, El pastel de manzana de Nathalie, El medallón de fuego) y lo seguirá siendo porque sus libros siempre me deparan momentos relajados y distraídos de lectura.  El Medallón de fuego es la continuación de la Tabla Esmeralda. O no, porque ambas historias se pueden leer por separado y una no necesita de la otra para explicarse. Es lo que explica la autora cuando presenta su novela . Ahora bien, en ambas historias se mueven los mismos personajes principales y la autora en el Medallón hace referencias constantes a la búsqueda de El Astrólogo por parte de Ana, la protagonista. Referencias que, si no las recuerdas, como es mi caso, te hace creer que te estás perdiendo alguna cosa. Una sensación que no me ha gustado sentir. A banda de eso, el Medallón de Fuego es una novela escrita para disfrutar tiene casi todos los ingredientes que un lector puede pedir a una buena lectura de evasió...

  El 27 de desembre és l’aniversari de l’Ester una companya de feina que amb el temps i especialment amb la distància i els esdeveniments que han anat succeint a les nostres vides ens hem fet amigues.  Aquest dia va ser l’escollit per ella per presentar el seu primer llibre en una coqueta llibreria del Prat del Llobregat Serveis de Secretaria .  Ester ha escrit de sempre, la escriptura per a ella és una eina terapèutica i una via més de les moltes que utilitza per deixar a anar la seva gran creativitat. Aquest dia havia d'arribar, havia de compartir les seves paraules i la seva creativitat amb tots nosaltres. Aquest dia ens vam reunir especialment al voltant d’Ester moltes dones, també havia algun home com el Ricard, familiars de l’Ester i alguns amics, dones que hem participat en els diferents àmbits de la vida d’Ester.  Havia arribat el dia, escalfat per l’Ester des de les xarxes. És una dona molt activa en elles. M’ha fet gaudir de tot el procés: la portada, l’e...

Arriba temps de Nadal Tot just fa uns dies “el Tió”, vellet, feliç i puntual, com sempre, va arribar fins a la porta de ferro del garatge de casa. Amb molta força i amb compte de no fer massa soroll va obrir la porta per entrar cap a l’interior de la casa.  A l’entrada del saló, quiet com una estàtua, va parar l’orella per assegurar-se de que ningú l’havia descobert. La seva màgia necessita preparar-se des del silenci ajudant-se del misteri que dona la nit.  Des de la foscor el reben les llums enceses d’un avet situat a prop del finestró. L'avet content de  veure’l, li fa una clucada d’ull per convidar-lo a apropar-se als peus del seu tronc. Passet a passet, “el Tió” es dirigeix cap al seu lloc d'honor. El temps passa però el Nadal repeteix el seu cicle a les llars que així ho volen. Són els cicles que regeneren, que tanquen i ensenyen per a tornar a començar. “El Tió” somriu tot eixerit, com si fos la seva primera vegada, li arriba l’energia de l’amor creada al volt...

  "Diferente" de Eloy Moreno que pasote de libro. Dejaré pasar un tiempo y seguro, seguro que volveré a él. La sensación cuando llegué a la última página fue tan especial como especial es Luna la niña protagonista de "Diferente". Diferente: ¿ quién no es diferente ? "þetta reddast" "todo va ir bien"" Me encanta Islandia.   Adoro el guiño que Eloy le hace a Islandia. Yo iré a este país . Por ello me ha llamado tanto estas palabras utilizadas en dos momentos del libro: "þetta reddast" La frase es un guiño a los días que pasó en Islandia. He leído que es una frase muy utilizada en este país. Que conecta mucho con la personalidad de los islandeses un pueblo que el contexto donde viven los ha hecho tal como son. He leído que a Eloy no le gusta incluir sinopsis a sus libros para que los lectores nos situemos vírgenes ante sus palabras. Según sus palabras: "para no darnos un regalo abierto". Por ello a continuación intento só...

 Avui he vist a Instagram que era l'aniversari de Maria Oruña . Ella mateixa anunciava que celebrava les 45 voltes al sol. Coincideix amb que jo he acabat  la seva última novel·la publicada: "Lo que la marea esconde". El quart llibre de la sèrie Puerto Escondido. Una història que m'ha recordat les novel·les d'Agatha Christie que llegia quan era molt joveneta. Maria Oruña explicava a les entrevistes que li han fet de promoció que aquesta història era un homenatge a les antigues trames d'habitació tancada. Un assassinat que apareix en una habitació tancada per dins. Sense cap forat per on ha pogut sortir el culpable. Cal enginy per saber quin ha estat la causa de la mort i com ho ha fet l'assassí. En aquesta ocasió no desvetllaré res perquè qui llegeixi això no tingui pena que li xafi el suspens de la història. Com a las anteriors històries el mar i el paisatge de Cantabria es present. Malgrat que aquesta història no es belluga de la capital: Santander. La t...