Tap de boli

 Mientras leía “la mujer de la libreta roja”, sería al segundo día, no mucho más porque me duró poco la lectura, observaba que me iba encontrando con personas que escribían en libretas rojas como la protagonista de este libro.  “La mujer de la libreta roja” de Antoine Laurain es un libro cortito de esos que se leen en una tarde larga. Con dos protagonistas que despiertan ternura, el librero y la chica que escribe en la libreta roja. Tiene momentos descritos con mucha sensibilidad resultando una historia explicada de forma poética.  ¡Ojo con lo que llevamos en el bolso!!! ¿Como no? Leer esta historia te hace pensar que se diría de ti por las cosas que llevas en el bolso. ¿ Qué dice tu bolso de como eres y de como piensas según las cosas que le pones? A Laure la atracan una madrugada en la puerta de su casa. El ladrón le arranca su bolso y se lo lleva. Espavorida por el golpe recibido y el susto, se ve en mitad de la noche en la calle, sin llaves, sin móvil, sin cont...

“Lo último que verán tus ojos” de Isabel San Sebastián .   Una novel·la centrada a l’època de la Segona Guerra Mundial . Històries a les que sempre trobo algun tipus d’atraient per llegir-la. En aquest cas serà un quadre desconegut del Greco espoliat pels seguidors del führer a una família jueva hongaresa. No és la primera vegada que llegeixo sobre la desaparició d’un quadre, m’adono que també s'està convertint en un tema recurrent a les meves lectures.  Philip un neoyorquí d'origen jueu i Carolina una espanyola experta en la pintura del Greco. Seguim les peripècies de Philip i Carolina dos protagonistes antagònics  en caràcter, en origen, en coneixements culturals, en nivell econòmic, en situació professional, en gairebé tot.  Carolina accepta ajudar a Philip a demostrar que el quadre pertany a la seva família. Els descobriments durant la investigació són sorprenents per a tots dos. L’estereotip dibuixat de Philip resulta molt exagerat en múltiples ocasion...

  Laura Anguera  sempre havia volgut ser escriptora però la vida abans d’escriure la va portar a ser una advocada d’èxit.  Ben situada en el món laboral va oblidar dedicar-se a l’escriptura. Però un dia va arribar la seva oportunitat, com de vegades sol fer, en el format de crisi. Laura es va quedar sense feina, aleshores va utilitzar el temps de l’aturada forçosa per escriure la seva primera novel·la “Boom” (2012). On tractava precisament sobre allò que l’havia deixat sense feina “el boom immobiliari”.  Uns anys després va ser la pandèmia del 2020 qui li va donar el temps per escriure la segona novel·la: “Nadie me habló de tí” (2022). Tant en una com a l’altra ha utilitzat trets autobiogràfics personals i professionals. ©Xavier Torres-Bacchetta Esperem no necessiti d’un altre fet que ens sacsegi a tots per posar-se a escriure.   En “Nadie me habló de ti” la protagonista és Carolina una advocada d’un bufet important a Barcelona, divorciada i amb una fill...

  “Catedrales” de Claudia Piñeiro está considerada como novela negra. Se define así por explicar la muerte cruenta de Ana, una chica de diecisiete años que aparece descuartizada y quemada. Hecho que se repite excesivamente para dar relevancia a la sororidad que se reivindica. Pronto nos damos cuenta de que en la novela no vamos a seguir el patrón de novela negra, la habitual búsqueda del asesino de Ana, con sus pistas, sus presuntos culpables, su investigador etc. Sino que en realidad nos estan explicando el efecto que produjo esa muerte en la familia Sardá y allegados. El perfil psicológico de cada uno de los personajes es magistral. Te hace caminar entre ellos para que decidas la cuota de responsabilidad de cada uno en la muerte de Ana. Flor amb portada: Cresta de gallo de mi jardín. Celosia argentea v. cristata Curiosamente, en ocasiones estás leyendo el capítulo de uno de los personajes y tienes la impresión que tú sabes mucho más que ellos. Como si fuese una carambola el le...

  “Las lealtades” una novela breve de Delphine de Viga n, una novela repartida entre cuatro personajes, dos mujeres y dos adolescentes, atrapados por el sentimiento de lealtad. La lealtad familiar es un pacto casi genético, un sentido del deber con kilos de silencios en el que viven Theo, Helene, Mathis y Cecile . Un libro que me ha recordado “Las gratitudes” de la misma autora. Con ese lenguaje sencillo, bello sin necesidad de mucha floritura para conseguirlo. Duele cuando lees la vida de un adolescente como Theo. Las historias de niños no felices me golpean. Es como si la piel se hiciera más sensible, como si perdiera alguna capa protectora parece que aquello que le ocurre al niño-personaje penetre más hondo por mi piel.  Theo es un niño de 12 años que bebe alcohol (whisky, vodka) para adormecer el dolor y acercarse a la muerte. Acompañado por Mathis, amigo del instituto, que huyendo de su propia soledad bebe junto a él. Observado por Helene, la profesora del instituto, un...

 “ El color del silencio ” escrita per Èlia Barceló , és una novel·la coral de les que agraden als que ens atreuen les sagues, els misteris i les intrigues familiars acompanyades de moments històrics. Aquí trobarem fets ben coneguts de la història d’Espanya des dels anys 40 fins als 90.  Misteris i intrigues sense parar i personatges ben caracteritzats. Tot això amanit de l’exotisme que es dona moure’t per Rabat, Tànger i Marràqueix. Una novel·la de difícil catalogació: misteri, psicològica, històrica. La protagonista és Helena una pintora famosa i reconeguda que viu amb la seva parella Carlos, a Austràlia allunyada de la seva família. Carles és un home amb una personalitat encantadora, un bon company, pacient i intel·ligent, la parella perfecta per a una dona com Helena ,de forta personalitat , amb poca paciència davant dels estereotips socials, tant sovint resulta "políticament incorrecta". Una dona de 68 anys que amb la força del seu caràcter arriba on no arriba per l'...